de frittata de borraja. Recepta!

La borraja (borratja en català normatiu) em transporta a la infància. La mare ens la mencionava quan parlava del tipus de cuina casolana que havia viscut de petita. Cuina d'origen rural i extremenya.

La marca navarresa Gutarra em va oferir colaborar amb ells (seva és la borratja que apareix en aquesta entrada) i per algun mecanisme mental desconegut vaig acabar fent una frittata italiana de borraja -documentada al fabulós llibre 'Il cucciaro d'argento'-. Altra vegada emportat per San Gúguel i les filies personals em vaig deixar influir per una recepta de Jamie Oliver en que a la frittata hi incorpora formatge ricotta i així he acabat amb aquest plat colorista i variat.

Alguna dada de la borratja

Membre del grup de la familia Boriaginàcees, aquesta planta presenta una tija i fulles completament cobertes de pels. És força ferèstega i capaç de crèixer en vores de camí i altres indrets complicats de forma espontània.
L'origen etimològic està en discusió: per a uns prové del llatí 'borra' (pel) i d'altres l'atribueixen al mot àrab abu rash (pare de la suor, se suposa que aquesta planta fa suar).

La temporada principal és a la tardor, sobretot al començament d'estació. Un cop depilada, el seu sabor a la cuina és intens i elegant. El resultat final es més elegant del que la planta sembla prometre. En tot cas, la meva ja venia neta i cuinada o sigui que la part laboriosa me la he estalviat.

La recepta: Frittata de borraja

Ingredients

Un bon manat de borraja o un pot de borraja ja cuita
Un manat d'alls tendres
Sis ous
Un formatge ricotta (serveix mató i també requesón)

Un grapat d'olives d'Aragó (serveixen també kalamata, per exemple)

Tomàquets cirerols

Un parell de patates vitelotte (patata normal també serveix, però no queda tan cuqui. Heh!)

Oli d'oliva verge extra

Sal i pebre

Mig got de llet

Una llesca de pa

Procediment

Pelem i tallem les patates, que fregim prèviament per a que no quedin crues al final.

En una paella que pugui anar al forn, posem un fons d'oli d'oliva verge extra, en el que saltem un parell de minuts l'all tendre tallat. No s'ha d'enrossir, només estovar una mica.
Mentres es fa l'all, posem a remull el pa (en comptes de la tradicional recepta italiana de frittata de borraja en que el pa es mulla en aigua, jo l'he posat amb llet)

Afegim a la paella la borraja ben escorreguda i el pa també escorregut. La missió d'aquest és fer el resultat final més amorós i tendre. Saltem uns minuts per a eixugar la mescla i salpebrem al gust.
Retirem la borraja, batem els ous -aquí he tornat a salpebrar- i els posem a la paella per a assegurar que la base té una bona capa d'ou.

Afegim tot seguit la borraja i repartim per sobre el formatge ricotta desfet, posem els tomàquets tallats, les patates vitelotte, les olives (sense pinyol!) i unes tijes d'all tendre per a aromatitzar el conjunt. Ho posem tot al forn precalentat, que cogui uns 5 miuts a 215 graus.