La gallina (pollastre en el nostre cas) en pepitoria és plat historic que remunta les arrels fins a la cuina de la edat mitjana. En la formulació no hi aparèixen ingredients provinents d'Amèrica -ni tomàquet, ni patata,ni pebrot,...- i s'atribueix en general als àrabs l'origen primigèni.
En tot cas, a la familia extremenya és un plat de molta vigència. La tieta Brígida i la cosina Maxi en son grans executores. I aquí també la fem de la millor manera que sabem. En aquest cas amb formulació de la super xermaneta. A casa tenim el costum de presentar-la de forma anàloga als curris orientals, acompanyats d'arròs blanc basmati.
La recepta, pollastre en pepitoria.
Ingredients:
12 pernils de pollastre
2 cebes
ametlles
pa
safrà
2 alls
3 ous
oli
sal
pebre
vi blan
1 l. brou de pollastre
Procediment:
Tallem la ceba a trossets petits i la daurem al fons de l'olla ràpida amb un parell de fulles de llorer.
Mentre es va 'potxant' la ceba, traiem la pell als pernilets que salpebrem i daurem en una paella amb un raig d'oli d'oliva.
A banda per preparar la picada torrem unes llesques de pa i el safrà perquè deixi anar els aromes (jo ho vaig embolicar en paper d'alumini que vaig desar a la paella quan ja havia retirat el pa i apagat el foc). Tallem un parell de dents d'alls i ho barregem tot al morter afegint també el pa torrat, safrà i les ametlles (que ja estaven torrades). Un parell de minutets donant canya al morter i ja ho tenim.
Quan tenim la ceba ben potxadeta, agreguem el gotet de vi blanc i deixem evaporar l'alcohol. Tot seguit, aboquem els pernilets a l'olla ràpida, el brou i la picada. Tapem l'olla, els vaig tenir uns 15 min llargs.
En un cassó, bullirem els ous. Transcorreguts aquests 15 min, obrim l'olla i afegim els ous a trossets, una volteta i ja ho tenim pel tàper. Els pernils amb tota la seva 'salsa' els vàrem acompanyar amb un arrosset bullit, en aquest cas basmatic, un tàper bo i complet!
2 comentaris:
Aquesta és una de les meves receptes pendents, a veure si no trigo a fer-la
En aquellos lejanos tiempos de la puta mili nos lo ponían en la fajina de vez en vez y de cuando en cuando.
Braulio
Publica un comentari a l'entrada