de videorecepta: Mousse ràpida de cafè a Gastronosfera

Aquesta és una video recepta de mousse ultra senzilla, en dos minutets aprox la podem tenir feta. El tema està en fer servir nata muntada com a base i fer una barreja de sabors amb cafè, llet condensada i uns rovells d'ou.

Podeu consultar les dades, recepta i contingut en aquest link de Gastronosfera:

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/postres-y-dulces/mousse-rapida-de-cafe-un-postre-cafetero-en-solo-2-minutos

de recepta: amanida de pop amb llentíes

Aquesta és una de les darreres de l'estiu. Especial tàper edition, ja que en realitat es tracta gairebé d'ensamblar una amanida i llestos.

Amanida de pop amb llenties

Ingredients:

Un pop mitjà o bé pop comprat cuit.
Pebrot vermell
Pebrot verd
Ceba tendra
Llentíes cuites

Per a la vinagreta:

Mitja dent d'all
Un puntet de Pimentón de la Vera
Una cullerada de suc de llimona
Sal
Oli d'oliva verge extra

Procediment:

Si el pop no es cuit, el coem en aigua ben abundant -sense sal- en una olla grossa. Quan l'aigua bull el submergim tres cops breument per a que la pell no s'escapçi durant la cocció. Depen de la mida del pop farà falta un temps o un altre, els mitjans jo els acostumo a tenir cap a una hora fent xup-xup. Vaig punxant amb un ganivet la base de les potes i el trec quan està tou i s'enfonsa molt facilment.

Piquem les verdures (pebrots i ceba) i les barrejem amb les llenties ben escorregudes. Un cop fred, tallem el pop en rodanxes i ho incorporem.

Preparem la vinagreta picant l'all el més finament possible, barrejem la resta d'ingredients i amanim el pop i les llenties.

del naixement de les patates xip

El naixement de les patates xip, un video bonico que explica una historia real.
Fet per l'equip de Yorokubu

del rainbow bagel (Video)

Bonico del tó. via Dani Guerrero. que també és bonico :P

de cicle cuina i guerra civil al Poble-Sec. Exposició, itinerari i tallers.

Al Centre Cívic El sortidor del Poble-Sec s'inaugura el proper dia 1 d'Octubre un cicle d'activitats i exposició al voltant de la cuina i alimentació durant la Guerra Civil. 
Per historia familiar, és un tema que m'interessa molt, la veritat. I el plantejament participatiu d'aquest cicle també el trobo engrescador: el taller de cuina en temps de guerra servirà per a cuinar les receptes que les àvies i avis hagin aportat des de la seva memòria. També hi haurà un itinerari que recorrerà indrets del barri i en concret es farà visita al conegut Refugi Antiaeri 307.

La joia de la corona és l'exposició de fotografies quotidianes co-organitzada amb el Museu Etnologic de Barcelona. Una activitat

Podeu trobar tota la informació en aquesta web:
http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/elsortidor/p/16197/exposicio-fam-i-guerra-a-catalunya-memoria-i-estrategies-de-supervivencia-1936-1959

de la greixa més gran que hem vist mai

Ahir mateix a la cuina de ca l'Esteve, el Xesco m'ensenyava aquesta meravella. 
Enorme, gran i arrissada com la pelambrera afro més extrema que un pugui imaginar.
La greixa és bolet poc freqüent de grans virtuts.

"Al romperla le caracteriza un agradable olor anisado a hierba fresca, toffe o a caramelos de café con leche. Un sabor a fécula, a nueces y avellanas frescas, como el otoño que nos la muestra. Crece en forma de coliflor, lo que le da su nombre en castellano (Seta coliflor). La carne es delgada, acintada, de color amarillo sucio, de un crema palido que evoluciona a otras tonalidades más ocres y próximas al marrón canela cuando está madura, en su edad adulta." Ho explica el mestre en aquesta entrada a gastromimix que explica molt i molt bé la gastronomia d'aquesta joia boscana.

Aquí queda doncs per a l'arxiu: el dia que vem veure la tardor cara a cara.

de pochas a la jardinera amb rossinyols i mandonguilles de pebre fumat (Recepta)

La pocha o potxa és fruita d'hort fina i delicada. Situada a mig camí entre la verdura i el llegum es correspon amb la mongeta recolectada en el seu punt més dolç i jus abans d'arribar a la seva maduresa. Tendresa pura, vaja.
Es recullen encamisades dins la vaina i la gràcia és coure-les en el seu millor moment. Com explica el llibre 'Sabores y emociones, las verduras de Navarra' la tradición invita a que el maridaje de las pochas sea o bien con productos derivados del cerdo o con otros primores, en este caso de la caza (codornices, o incluso tórtolas).

Tenia pensat fer un plat de pochas amb musclos, però finalment vaig optar per fer una combinació canònica de pochas amb verdura (jardinera), incorporar-hi una mica de bosc (els rossinyols) i afegir-hi unes mandonguilles amb presència potent del pebre vermell (de la Vera, fumat) i un puntet de sobrassada.

Aquesta entrada pochera està feta amb la colaboració de Conservas Gvtarra, que ha proveit la mongeta subtil i primerenca.

Pochas jardinera, rossinyols i mandonguilles de pebre vermell i sobrassada.

Ingredients:
Per a la jardinera:
500 g de pochas cuites
200 g de rossinyols
1 pebrot verd carnós
1/2 pebrot vermell
1 pastanaga mitjana
1 porro (la part blanca)
1 ceba
Sal, oli d'oliva, pebre negre
Un got de brou de verdures

Per a les mandonguilles:
300 g de carn picada de porc (o mescla de porc amb vedella)
Un grapat de pinyons
Dues dents d'all
Una ceba mitjana
60 g de sobrassada
Una cullerada gran de pebre vermell (jo faig servir de la Vera per donar més fumat)
70 g de bacó fumat
Brou de verdura per a la cocció

Procediment:

Per a la jardinera:
Piquem totes les verdures i posem en una cassola o paella gran una mica d'oli amb la ceba i l'all picats. Els coem sense deixar que agafin color i afegim la pastanaga. Al cap d'un parell de minuts afegim els rossinyols i salpebrem el conjunt. 
Quan els rossinyols s'han estovat una mica, afegim la resta de verdures (porro i els dos pebrots) i li donem un parell de voltes. 

Finalment hi posem les pochas -rentades i escorregudes en el meu cas- i el brou. Li donem un parell de voltes amb moooolt de compte per a que quedi barrejat però la delicada pocha no es trenqui. 
Rectifiquem de sal i pebre i deixem coure un minut més. La verdura la volem poc cuita, per a que sigui un conjunt fresc i conservi la estructura davant la mossegada.

Per a les mandonguilles:
En una paella posem una mica d'oli i enrossim la ceba i l'all ben picats. Afegim els pinyons i la sobrassada. Quan aquesta s'ha desfet una mica, posem el pebre vermell i retirem del foc.

Mesclem la fregida amb la carn i posem una mica de pa ratllat o molla de pa sucada amb llet per a que quedin més tendres al final.
Formem les boles i les passem breument per la paella amb oli, només per a que facin una mica de daurat i no es desfacin al coure.
Les posem a la olla amb el brou i les coem fins que estiguin fetes per dins i estiguin sucoses.



Acabem posant al plat la jardinera de pochas amb rossinyols i un parell (qui diu parell, diu ponme tres payo) de mandonguilles.

deu consells per cuinar amb més seguretat.

Avui a Gastronosfera parlo de consells per a cuinar amb més seguretat. Un decàleg (amb un extraball) que repassa mesures que tots hem llegit o sentit alguna vegada i que per tant ni és una gran novetat ni descobreix cap idea radical. Sentit comú i una mica de coneixement, amb això ja n'hi ha prou per a quasi totes les ocasions.

Podeu consultar el decàleg complert clicant aquí:

Deu consells per cuinar amb seguretat

de La cuina del Sent Soví, grandiós projecte del fotògraf Martí Sans

Aquests dies ha vist la llum un nou i més que interessant projecte blocaire (format caigut en desgràcia que afortunadament encara regala tresors). L'autor del projecte és Marti Sans, bona persona, millor persona i gran fotògraf gastronòmic.

La seva idea és sensacional: cuinar les 72 receptes que aparèixen en el Llibre del Sent Soví (el llibre de receptes escrit en català més antic que conservem), fer-ne la fotografia i entrada corresponent.

La feina no és ni curta ni fàcil, a la força haurà d'adaptar ingredients i interpretar tècniques d'un temps que no és el nostre. Però alhora és apassionant i sobretot serà enriquidor per a la cultura gastronòmica catalana.

http://www.sentsovi.cat/

Tinc la ferma sospita que aquest projecte té llarg recorregut i si el món funciona com jo penso que ha de funcionar, hauria d'acabar també publicant-se en format paper. Acostar la màgia del Sent Soví als nostres temps ho mereix, i el talent del Martí per a fer-ho és -imho- inqüestionable.

Nota: les fotos són, obviament, del mateix Martí i tretes del blog :P

del chuño, la patata radicalment deshidratada.

Els chuños són patates andines radicalment deshidratades fent servir les baixes temperatures i els rierols del desglaç. Una forma de conservar els tubercles molt radical que ara podem trobar a les tendes de productes sudamericans de casa nostra.

En aquest article a Gastronosfera.com parlo dels origens, caracteristiques i alguna recepta :)

"En los altiplanos andinos de Perú y Bolivia –a más de 3.800 metros de altitud– se cultivanvariedades valiosas y específicas de papas (papa amarga, S. juzepczukii y S. curtilobum. Con alto contenido en glicoalcaloides que son las moléculas que les dan ese sabor más amargo que las papas habituales ). Son tubérculos de altura, capaces de resistir las duras condiciones climáticas de este entorno tan exigente. No contentos con cosechar y ya, los pueblos  andinos han desarrollado un ingenioso proceso en que estas papas se convierte en alimento virtualmente imperecedero. La conservación eterna, momificación comestible."

de la botifarra dolça. Origens, curiositats i 10 receptes.

La botifarra dolça és un embotit gironí que no agrada a tothom: la veritat és que és molt dolça i resulta xocant al paladar. En tot cas, és una riquesa indiscutible de la nostra cuina i hi ha moltes receptes en les que pot donar joc.

En aquest article de Gastronosfera.com, parlo una mica dels origens, particularitats de la botifarra dolça i aparèixen 10 receptes per a fer-la servir. Gràcies al Gremi de carnissers i cansaladres de Girona per la seva informació i colaboració.  :)
Ja sabeu, si teniu curiositat... la teniu a un cop de clic! :)

La recepta de pomes farcides amb botifarra dolça:

del pastís fresc de llimona de la Marina.

La Marina és brillant, juga a rugby -tinc la teoria que això forma un caràcter especial i positiu- i li ha tocat ser neboda del que signa, sesiente. Jo fora dels pares, avis i germans només classifico familia en la categoria de tiets,cosins i nebots en funció de la edat que tinguin. ¿Primo segundo por parte de madre? ¿Que es eso? És un tema d'economia mental).
Passa el temps i ara la perla ja cuina: Com ens va ensenyar el Rey León, la joventut apreta i el temps ens va fotent fora del focus a cops de colze. Tic-tac senyor starbase, tic-tac.

Aquest cap de setmana i coincidint amb reunió familiar ens ha preparat aquest pastís fresc de llimona. Té doble mèrit perque ella no podia venir i no el va poder ni tastar. Queda clar que ens ho ha cuinat per estima i carinyu.
El resultat és tooooot el que es pot esperar d'un pastís fresc de llimona: fresc, dolç, cítric i cremós.
All-in-one i tiro por que me toca. Li he demanat la recepta, obviament. Sempre cal documentar, heh!

Moltes gràcies per el pastís Marina! I per la recepta :)


Recepta de pastís fresc de llimona tal com el fa la Marina.

Ingredients
-200g de galetes digestive
-75g de mantega
-400ml de nata liquida per montar
-250g de formatge Philadelphia
-100g de sucre
-1 sobre de gelatina en pols (de llimona)

Com es fa?
1-Tritures les galetes i poses la mantega desfeta. Un cop barrejat ho poses al motlle on faràs el pastís i ho poses a la nevera.

2-Agafes un bol i mescles el sucre, el formatge i la nata montada.

3-Quan estigui ben barrejat, poses aigua (un got) a escalfar. Quan estigui bullint hi afageixes el sobre de gelatina i esperes a que estigui liquid.

4-Un cop liquida la posem directament a la mescla i barregem.

5-Un cop estigui ben mesclat ho posem al motlle amb la base de les galetes i un altre cop a la nevera (el mes recomenable es que hi estigui un dia o dos).

6-Si volem al cap de dues hores el podem treure i posar-li melmelada per sobre i un cop posat a la nevera.

de Margarides i albercocs. El llibre de Maria Nicolau (online i gratuit)

100 estupendes pàgines en que la cuinera (i durant tres anys, blocaire) Maria Nicolau mostra la seva visió del món culinari. Reflexions, preguntes interessants -afirma que les preguntes és on s'amaga la genialitat- i afirmacions rotundes com aquesta (que comparteixo plenament).

La Natura no fa distincions de rang i classe. Més car no vol dir més bo, sinó altres coses (moltes). I no pas per allò del més val bona gana que bona vianda, que també; sinó potser perquè els grans moments que ens han regalat els bistecs amb patates i les taules llargues plenes de bons amics no tenen res a envejar al bon caviar de beluga.

El valor dels grans moments gastronòmics no té res a veure amb la factura. No canvio un gran menú de migdia a deu euros, fet amb producte fresc i elaborat amb amor i ofici, per un menú degustació de 150 euros de pretensions. Com tampoc canvio un menú degustació de 180 espectacular, per un menú de migdia de vuit amb cinquanta fet a desgana. 


Un llibre online posat generosament i grauita a la disposició del món. El podeu trobar clicant en aquest enllaç per anar a la seva web.

100 pàgines de cuina i ni una sola recepta. Sincerament, cap falta fan! Gràcies Maria.

d'entrevista al cuiner Jordi Parramon

Vist al twitter de Philippe Regol, interessant entrevista d'Antoni Bassas al cuiner Jordi Parramon.

Una filosfia ben particular. Renunciar a la estrella Michelin, per exemple és un dels punts que crida l'atenció tot i que al final de la entrevista sembla només la consequència natural d'una evolució continua i coherent. Val la pena.