"El cap-i-pota, paraula acceptada per l'idioma gastronòmic espanyol, és un plat català per excel.lència basat en la utilització del cap i la pota de la vaca guisats a la catalana (la inevitable picada) o amb samfaina, fórmula igualment aborigen i per a mi preferible"
L'art de menjar a Catalunya de Manuel Vázquez Montalbán (1977)
LaLópez Café és el nou projecte restaurador dels amics Txaber i Ana (Ana i Txaber).
És dificil de resumir ja que és un cafè però no només és un cafè. És un local amb pastissos però no només és un local amb pastissos i també hi pots fer un àpat complert però tampoc és un restaurant.
En canvi si t'ho mires per la part del producte el resum surt sòl i ràpid: bon cafè, bons pastissos, bon àpat i chimpúm. I amb un grijit descomunal, un capipota tan bó que secagalaperra.
Ho se perque ens van convidar a visitar-los la setmana passada i la reverberació neuronal de textures gelatinoses i sabors profunds encara em dura. Secagalaperra, it's my point.
Situat dins de la muralla tarragonina (literalment) el local és nu, gairebé despullat. Taules, cadires, la presencia imperial de la cafetera brunyent -curiosament a aquesta li veus el cul, un angle poc habitual per a les cafeteres professionals- i poca cosa més. Paret blanca i pedrosa, terrasseta xula i cafè d'impressió. Cafè amb gotet d'aigua: ets del que la beu abans del cafè per netejar el paladar o ets del que la pren després del cafè per netejar el paladar?
Em vaig demanar un flat white, combinació nascuda a les antípodes oceàniques amb una base de cafè espresso doble cobert amb capa densa de llet muntada amb vapor. Tremendo. Sobre l'origen del nom flat white hi ha diferents teories i explicacions, per cert.
Els pastissos són casolans. Vem tastar el brownie, pastís pla que gairebé no s'aixeca perque el seu propi pes en ingredients humits, greixos i cacao ho impedeixen. Un homenatge a la golafreria. El de la López Café és dens, humit i poderòs. Com ha de se un brownie digne d'anomenar-se'n.
I per al dinar, fan menú (entrant+plat calent+beguda) per 8,5 euros. Entre els primers destaca una burrata de qualitat excepcional (+1 euro de suplement) deliciosament liquida i làctica. Cor cremós que s'espatarra per el plat quan trenques la fina pell contenidora. Brutal.
Bona ensaladilla, coronada per kalamata i amb cogombrets envinagrats tallats en menuda brunesa a l'interior. S'acompanya amb el que jo en dic 'regañás', però no soc gaire fan ni tampoc dels 'picos', em semblen pans secs i poc amables. La vaig menjar doncs amb el pa de molla alveolada i crosta bruna i cruixent (del Forn Sistaré, Reus)
Hummus molt suau i cremós. Franja de pebre vermell de La Vera per sobre, que sempre suma amb el seu fumat irredent.
Arribem al moll de l'òs quan a taula apareix la sensacional cassoleta de capipota. El mateix Txaber ens dona alguna de les claus per a l'èxit espatarrant:
"la papada al forn tres hores a 150 ºC. Les manetes tres hores bullint cobertes d'aigua amb pebre i llorer, desprès trossejo les papades i desosso les manetes. Faig un sofregit de ceba i all, afegeixo el Pimentón de La Vera i ràpidament cobreixo amb tomàquet ratllat. Quan està ben sofregit, incorporo les carns i un cigrons cuits i apa!" (és una evolució d'aquesta recepta: http://elcocinerofie
El resultat és suau, dens, melós i adictiu. Traca i mocador. La veritat, em va costar compartir amb els companys de taula, heh!
Altres plats de bona cuina i senzilla són el pollastre rostit (a la clàssica i a la catalana) servit sense els òssos:
O el pastís de carn picada o hackbraten és plat en format llesca de terrina, textura flonja i ou decoratiu tela de vintage. Li falta la blonda i ja tindriem el pack complert!
Preparacions ben resoltes, bon punt de cocció i sabors ben definits. Son 45 minuts d'autopista, un plis, així que ens hi tornaran a veure i ves per on igual m'hi acosto amb el tàper i aprofito per pillar capipota take-away. Heh!
Molta sort, Ana i Txaber!
(Foto de Martí Sans)
LaLópez Café
via Imperi Romà, 11
Tarragona
https://www.facebook.com/lalopezcafe/
https://www.facebook.com/lalopezcafe/
Moltes gràcies Òscar! A veure quan torneu. Una abraçada endogàmica
ResponElimina