de pasión leguminosa

Pasión leguminosa... ideal per a un dia com avui.



Via Menéame

de Nadal 2016. Recepta de trinxat de grelos i lacón

Un altre plat del menú nadalenc d'aquest any. La idea és ben simple: cuinar els grelos i el lacón a la manera del trinxat de la Cerdanya que de fet és un plat que trobes per tot el Pirineu (a Andorra se'ns van enfadar un cop quan els hi vem demanar trinxat 'de la Cerdanya', heh!). El resultat és espectacular en sabor i té l'avantatge pràctic que no cal trencar-s'hi gaire la closca per a fer presentacions: Cassola al mig de la taula i passa'm el plat que t'en poso una mica.

Per a mi, un dels hits del menú de Nadal 2016!

Recepta de trinxat de grelos amb lacón

Ingredients:

Un parell de manats de grelos (es poden trobar per encàrrec a les botigues de productes gallecs d'ara fins a Febrer amb facilitat)
600 g de lacón
200 g de panxeta
2 kg de patata gallega (ideal la kennebeq, que també és la més abundosa a Galicia)
Dos porros
Quatre dents d'all
Sal, oli de oliva verge, pebre negre

Els grelos, verdura amb personalitat!

Procediment:

Rentem els grelos fulla a fulla, descartant les que estiguin picades o estiguin grogues. És important ser curosos  ja que tenen un gust molt fort i si no deixem les fulles que estiguin bé queda massa aspre. Jo descarto la porció més ample de les tijes, també perque és allà on hi trobem més sabor astringent de la verdura. Coem els grelos en aigua amb sal i per a que quedin verds, tallem la cocció passant-los a un bol amb aigua i gel un cop estan cuits.



Coem la patata amb pell en aigua abundant i quan estigui feta la pelem i partim a troços.

Piquem la panxeta tan fina com ens sigui possible, volem el sabor però no trobar-la. En canvi el lacón el tallem a troços grans i reconeixibles.

En una cassola gran posem oli i la panxeta, que daurem breument. Afegim els alls i els porros picats, tornem a fer a foc suau un minut més i afegim el lacón que daurem una mica. Afegim els grelos i les patates i a partir d'aqui toca 'trinxar' i remenar per a que tot es vagi convertint en un conjunt barrejat. Procurem esmicolar la patata, que es pot deixar al punt que es vulgui fins al extrem de fer-ne de tot plegat una mena de truita que és com més l'he menjat a la Cerdanya. A mi m'agrada que la patata es pugui reconèixer.

Rectifiquem de sal i pebre durant la cocció per a deixar-lo al nostre gust. 

del menú de Nadal 2016: Ostres amb Bloody Mary

Aquest any el menú de Nadal per a la familia te molt a veure amb Galicia, en homenatge a la reina del meu cor, es clar. Aniré posant les receptes dels plats, avui començo amb les ostres amb bloody mary:

del Somiatruites (Igualada)

En les dues edicions del VadeFoodies Igualada ja m'havia cridat l'atenció, però encara no hi havia pogut anar. Finalment és visita superada amb molt de gust, especialment impresionat per la senzillesa i humilitat d'un xef que és cap de cuina a l'Àbac i sembla que vulgui treure importància a qualsevol dels plats que cuina.


Al Somiatruites practiquen una cuina molt més que ben feta. Basada en afegir valor a productes humils i amb uns preus d'impresió (per lo raonables). Menú de 12 euros i cap plat per sobre dels 10 euros. La crònica complerta en aquest article de Gastronosfera:

http://gastronosfera.com/es/restaurantes/somiatruites

L'arròs carbonara, amb gelatina de parmesà i rovell del Somiatruites.

de bulgur per al tàper - Nonnel edition

Com no pot ser d'altra manera, la vida està plena de gent que menja bé -i fins i tot sanament- i ni tenen blog ni se les espera en aquesta cosa de publicar el que masteguen.

Això sí, jo de vegades els demano dades i em passen alguna foto per whattsap que manllevo amb morramen per a publicar aquí. Proposta molona de tàper: bulgur sanote per a demà, de la ma de l'Alfredo, alias Nonnel. Un paladar finet i millor persona.

Recepta: bulgur amb col per al tàper.

Es neteja el bulgur i es bull uns 7 minuts amb brou o si no tens, doncs un quart de pastilla de brou de verdures.  
   
Despres sofregeixo el pebrot i els allets 4 minuts i 3 mes amb la col tallada en juliana (jo deixo el tall molt prim per donar un toc cruixent) i faig una cullarada de soja baixa en sal i mitja cullaradeta de pimenton de la Vera.    
                
Ho remenes fora del foc un minutet i li poses el bulgur amb el calor residual i ja només falta  atemperar per la carmanyola.

d'els esmorzars de forquilla, xerrada amb Deixa'm Tastar (SERCatalunya) i Xesco Bueno

Aquest és l'audio de la xerrada que vem tenir amb la Xènia Roset, en Marc Orozco (Deixa'm tastar, SERCatalunya) i en Xesco Bueno al voltant dels esmorzars de forquilla. Concretament els que organitza en Xesco a Ca l'Esteve des de fa ja unapilaunporrón d'anys i que si no vaig equivocat va aprop de la seixantena d'edicions.



És un plaer gaudir dels esmorzars (Pantxeta, ets culpable de colaborador necesari en el naixement de la criatua,y lo sabes) i un altre  un plaer petar la xerrada amb aquests tres companys! :)

LaLópez Café. Tarragona, flat white i capipota

"El cap-i-pota, paraula acceptada per l'idioma gastronòmic espanyol, és un plat català per excel.lència basat en la utilització del cap i la pota de la vaca guisats a la catalana (la inevitable picada) o amb samfaina, fórmula igualment aborigen i per a mi preferible"
L'art de menjar a Catalunya de Manuel Vázquez Montalbán (1977)

LaLópez Café és el nou projecte restaurador dels amics Txaber i Ana (Ana i  Txaber).
És dificil de resumir ja que és un cafè però no només és un cafè. És un local amb pastissos però no només és un local amb pastissos i també hi pots fer un àpat complert però tampoc és un restaurant.

En canvi si t'ho mires per la part del producte el resum surt sòl i ràpid: bon cafè, bons pastissos, bon àpat i chimpúm. I amb un grijit descomunal, un capipota tan bó que secagalaperra.
Ho se perque ens van convidar a visitar-los la setmana passada i la reverberació neuronal de textures gelatinoses i sabors profunds encara em dura. Secagalaperra, it's my point.

Situat dins de la muralla tarragonina (literalment) el local és nu, gairebé despullat. Taules, cadires, la presencia imperial de la cafetera brunyent -curiosament a aquesta li veus el cul, un angle poc habitual per a les cafeteres professionals- i poca cosa més. Paret blanca i pedrosa, terrasseta xula i cafè d'impressió. Cafè amb gotet d'aigua: ets del que la beu abans del cafè per netejar el paladar o ets del que la pren després del cafè per netejar el paladar?

Em vaig demanar un flat white, combinació nascuda a les antípodes oceàniques amb una base de cafè espresso doble cobert amb capa densa de llet muntada amb vapor. Tremendo. Sobre l'origen del nom flat white hi ha diferents teories i explicacions, per cert.

Els pastissos són casolans. Vem tastar el brownie, pastís pla que gairebé no s'aixeca perque el seu propi pes en ingredients humits, greixos i cacao ho impedeixen. Un homenatge a la golafreria. El de la López Café és dens, humit i poderòs. Com ha de se un brownie digne d'anomenar-se'n.

I per al dinar, fan menú (entrant+plat calent+beguda) per 8,5 euros. Entre els primers destaca una burrata de qualitat excepcional (+1 euro de suplement) deliciosament liquida i làctica. Cor cremós que s'espatarra per el plat quan trenques la fina pell contenidora. Brutal.

Bona  ensaladilla, coronada per kalamata i amb cogombrets envinagrats tallats en menuda brunesa a l'interior. S'acompanya amb el que jo en dic 'regañás', però no soc gaire fan ni tampoc dels 'picos', em semblen pans secs i poc amables. La vaig menjar doncs amb el pa de molla alveolada i crosta bruna i cruixent (del Forn Sistaré, Reus)

Hummus molt suau i cremós. Franja de pebre vermell de La Vera per sobre, que sempre suma amb el seu fumat irredent.

Arribem al moll de l'òs quan a taula apareix la sensacional cassoleta de capipota. El mateix Txaber ens dona alguna de les claus per a l'èxit espatarrant:

"la papada al forn tres hores a 150 ºC. Les manetes tres hores bullint cobertes d'aigua amb pebre i llorer, desprès trossejo les papades i desosso les manetes. Faig un sofregit de ceba i all, afegeixo el Pimentón de La Vera i ràpidament cobreixo amb tomàquet ratllat. Quan està ben sofregit, incorporo les carns i un cigrons cuits i apa!" (és una evolució d'aquesta recepta: http://elcocinerofiel.com/2014/12/08/receta-capipota/ )
El resultat és suau, dens, melós i adictiu. Traca i mocador. La veritat, em va costar compartir amb els companys de taula, heh!

Altres plats de bona cuina i senzilla són el pollastre rostit (a la clàssica i a la catalana) servit sense els òssos:

O el pastís de carn picada o hackbraten és plat en format llesca de terrina, textura flonja i ou decoratiu tela de vintage. Li falta la blonda i ja tindriem el pack complert!

Preparacions ben resoltes, bon punt de cocció i sabors ben definits. Son 45 minuts d'autopista, un plis, així que ens hi tornaran a veure i ves per on igual m'hi acosto amb el tàper i aprofito per pillar capipota take-away. Heh!

Molta sort, Ana i Txaber!

(Foto de Martí Sans)

LaLópez Café

via Imperi Romà, 11

Tarragona
https://www.facebook.com/lalopezcafe/

de video-recepta: pudding de nous, poma àcida i curaçao

Video recepta nova publicada a Gastronosfera.com
Un pudding que és versió d'un que fa anys li vaig veure a l'Isma Prados. Jo li poso curaçao i ell feia servir ratafia. He perdut catalanor!

La entrada original amb les explicacions extenses les podeu trobar en aquest link.

de la vida és bonica però complicada...

Ja ho deien els Pets, la vida és bonica però complicada.
I de vegades, encara més: sucant una galeta des de les alçades.

de gratitud

Aquesta és una entrada urgent de matinada. Prego em disculpeu la compulsió.

Ahir per la tarda vaig tenir a les mans per primer cop Love is in the Bread, el nou llibre de Daniel Jordà, amic, forner i viceversa. Més d'un any de feina,  quarantena de receptes i moltes hores de meditació.

Fa aquest any i mesos que per a gran sorpresa i satisfacció sideral del yourstruly, en Daniel em va proposar participar en el projecte. Posar tecla als seus pensaments i reflexions és tasca d'alta responsabilitat doncs el forner de la barba pensa molt i a tota hora.

Que et diguin 'gordo' en el llibre en el que participes és de nota, oi? :D :D :D 

Durant mesos els divendres per la tarda van ser de conversa llarga.Xerrades al bar proper a l'obrador. Parlant d'idees i conceptes que van des de el simbolisme del pa com a regal, els limits de la creativitat aplicada al forn o la mateixa història personal d'aquest forner de barri que encara ho continua sent. Cada setmana un tema. Cada conversa pàgines d'anotacions per a destilar-ne la essència panarra.

No cal dir -però m'abelleix fer-ho- que la gratitud per formar part de la creació d'aquest llibre és enorme, inmensa. Un privilegi nascut de l'amistat -que yo lo sé- al que he intentat fer honor tant amb feina com amb gaudi. Lo que viene siendo una Itaca.

Al llibre hi trobareu no només les 40 receptes de pans creatius (fantásticas fotos a todo color y cinemascope, panes que flotan neng), també les reflexions, la poesia, alguns reptes i uns quants maridatges que he tingut el plaer de proposar.

Agraïment de canyella per al mestre Jordà. No somos dignos.
Et felicito per posar en el llibre les receptes despullades: Són les que fas servir a l'obrador sense escatimar cap dada. Ho sé perque moltes estan passades a net des de la llibreta tacada de farina i feina que guardes sobre aquest caòtic escriptori de batalla.

També agraeixo a l'Anabel, la Maria José i el Román per la seva complicitat i el seu talent. Treballar amb vosaltres és fàcil i plaent!

Love is in the bread
Editorial Juventud
ISBN 978-84-261-4394-5

dels guanyadors de les entrades per al BCN&Cake

Els guanyadors de les 5 entrades dobles per al BCN&Cake d'aquest proper cap de setmana 19 i 20 de Novembre són...

- Irisibula
- Marta Andrés
- Alba Comallonga
- Marta Andrés
- Reme1Ful

Felicitats als guanyadors, i gràcies per participar.
Siusplau, envieu un correu a prensa@bcnandcake.com per gestionar les vostres entrades :)

de Bcn&Cake. Postres, tallers i sorteig d'entrades.

El proper cap de setmana torna la fira més dolça i -crec que no arrisco massa si ho suposo- també més cuqui de la Barcelona comestible. El BCN&Cake és una fira anual (aquest any amb seu a les Drassanes) en que es parla de llepolíes a dojo: Com fer-les, com incorporar ingredients sorprenents i el que em resulta més llunyà: com decorar-les

Des de el punt de vista de yours truly, el més interessant és aprofitar el ventall de tallers. Aprendre per a utilitzar-ho a casa. Em resulta ben interessant el taller sobre l'isomalt (dissabte 14:30h), el de xocolata (dissabte:18:30h), pastisseria vegana (diumenge 16:30h) i el de un noi nou que comença ara i promet bastant: Panes Creativos per Daniel Jordà (diumenge 17:30h)

Els tallers i tot el programa complert el podeu trobar aquí.

http://www.bcnandcake.com/actividades3.php

Bonus track especial per a la nova secció Biblio Golosa. On hi haurà llibres sobre reposteria per a consultar i llegir durant la fira. We love books, sweetheart!

Us interessa? Tenim disponibilitat de cinc lots (dues entrades cadascun) per als que ens deixeu un comentari en aquesta entrada. Sorteig el dimarts per a que hi hagi temps de confirmar i fer les gestions :)

del Restaurant Robin Hood. Sopars gratuits per als sense sostre.

Foto: somosmalasana.com

Una iniciativa fantàstica al Barri de Malasaña: el restaurant que durant la jornada funciona normalment i als vespres només obre per a acollir persones que han perdut la llar. No només per a que sopin, sino també per a que ho facin amb la normalitat del restaurant i no del menjador social. Això vol dir estovalles i cambrer.

Cap problema ambs els menjadors socials, que prou feina fan es clar. Es tracta de que -tot i que no dona més dades- suposo que el funcionament del dia ajudarà a pagar les despeses de la nit, de forma que en comptes de tenir beneficis econòmics el restaurant els convertirà en beneficis socials i els treballadors tindran un sou. Sembla collonut, la veritat.

Desitjo molt que els funcioni, i que la idea s'escampi, ja que per el que sembla vivim en un pais que un cop recomptats els vots, vol continuar el camí que ha deixat de banda a tants i tants ciutadans. Lavidasigueiuaaaaaaaal.  Com a minim, no tot es foscor.

El nom és total, volen fer una cadena i es diuen Restaurantes Robin Hood.

Via Carme Arce

de recepta: pochas amb all negre

Més cosetes amb all negre, senzilles de fer i més que resultones :)

Recepta de pochas amb all negre i bolets Ingredients:

500 g de pochas o mongetes cuites
3 grans d'all negre
3 botifarres o 6 salsitxes
100 g de bull negre o un embotit similar 'de sang' (botifarra per exemple)
150 g de rossinyols
Sal, oli d'oliva verge extra
pebre

Procediment:

Rentem curosament els bolets i les posem a saltejar en una paella amb un raig d'oli. Mentrestant laminem l'all negre, i la meitat ho posem també a la paella perquè es cuini al costat de bolets. Quan ja estan gairebé fetes, les reservem.

A la paella amb l'oli ja perfumat afegim les botifarres que cuinem a foc viu i tallem a trossos (unes tisores van fenomenal) quan ja estan ben daurades i encara estan sucoses per dins.

Afegim el bull tallat en cubs petits i deixem que la calor desfaci el greix i el posi tou. És el moment d'afegir les mongetes, remoure i salpebrar. Al final, posem els bolets reservats perquè no se'ns trenquin amb les operacions de barreja i saltat.

de sopa de shiitake i all negre

Que diuen que aquest diumenge ha arribat el fred, i en aquests casos el millor és buscar la manera de posar a taula un bon plat de sopa :)
Com que estic fent cosetes amb l'all negre, una de shiitake i all negre que combinen la mar de bé.

Recepta: sopa de shiitake i all negre

Ingredients:

150 g de bolet shiitake fresques o 75g si són deshidratats
1 l de brou dashi japonès
Diferents verdures fresques (col, carbassó, nap, pebrot vermell, ...)
Ceba tendra (també la part verda)
Oli d'oliva suau o de gira-sol
3 grans d'all negre


Procediment:

Piquem molt fina la ceba i la tirem a la paella amb oli sense que agafi color. També afegim els alls negres tallats a làmines fines. Mentrestant tallem en bastons o juliana els xiitake (si són deshidratats, hidratar prèviament en aigua temperada) i els afegim a la ceba perquè es daurin una mica.
En el brou dashi ja calent, afegim els bolets amb la ceba i finalment les verdures crues picades molt fines, perquè es facin amb la calor del mateix brou.

del Carpaccio. Audio de la secció de Xesco Bueno a Barcelona FM, amb yourstruly indahaus.

El Carpaccio,
vist per el Mestre Xesco Bueno i petita aportació de yourstruly el passat divendres a BarcelonaFM

El de a dalt és una foto, el audio és aquest ;)

d'escultures amb carbassa. La obra de Ray Villafane

El Sr. Ray Villafane és un crack de la escultura amb carbassa! Tardor esculpida :)
Més a  http://villafanestudios.com/gallery/

Via Facebook de Soledad Felloza 

de video-recepta. Carpaccio amb vinagreta de cafè de Juan Mari Arzak

Si fa poc parlava de carpaccios a BarcelonaFM convidat per en Xesco Bueno, avui porto una recepta publicada a Gastronosfera.com de ídem, perque la vida et porta les casualitats que previament has llaurant, es clar.
Aquest carpaccio de carn vermella té el puntito d'estar amanit amb la vinagreta de cafè recepta de Juan Mari Arzak, una vinagreta que ha passat a ser de capçalera per als meus plats de carn per la seva potència torrada i agredolça. És la bomba.

La resta d'amaniments doncs són una mica al gust i a la despensa disponible. Pinyons, favetes, tàperes o algun altre envinagrat,.. Teniu la recepta, la introducció amb una mica d'història i el vide a un cop de clic :)

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/carnes-y-aves/original-carpaccio-de-ternera-con-vinagreta-de-cafe

de la cuina marroquina. Llibre de Georgina Caimel Valls

El temps passa i els blocs personals, fills de la voluntat perseverant, evolucionen. A la Georgina la vaig conèixer a pleistocé d'això dels blogs de cuina fets en català. Alguns sóm dinosaures.
Mentre escric -encara posant els diacrítics, els juràssics necessitem temps per a pair- em venen al cap algunes de les històries de quan vem començar aquesta història que porta camí de la dècada.

"Al Marroc la cuina és un afer de dones, de dones en comunitat. És tradicional preparar els dolços de l'Aid entre veïnes, familiars i amigues. La cuina pràcticament mai no és buida i sempre s'hi feineja"

La Georgina Caimel és doncs dona perseverant que parla de la cuina marroquina al seu blog. Casada amb un marroquí, se li nota la passió per aquesta cuina i aquesta setmana he tingut la sort de poder llegir el seu llibre. Sorprenent titol? No és el cas, heh.
La cuina marroquina és un recull de 150 receptes i malgrat que ella mateix adverteix a la presentació que no es pas un tractat gastronòmic, les primeres 26 pàgines sí que son una molt bona introducció i resum als trets principals d'aquesta cuina (ingredients, costums, begudes,...)

"És possible fer cuina marroquina sense tagín? La resposta és que sí; de fet, al Marroc, el tagín es reserva per coure la carn picada o el peix, i per als plats de cocció llarga es fa servir una olla normal (gamila o tanjara) o de pressió (cocotte). La cuina marroquina no vol gaires complicacions"


Llegint-lo, es reforça la convicció que aquesta cuina especiada i fragant és una meravella propera, i també el puntet agredolç de constatar que al Marroc, la cuina encara és un afer de dones i absolutament i intima relacionat amb la religió. No jutjo, però obviament tinc els meus pensaments i van en una linia diferent a la actual realitat. En tot cas, no és el tema principal.

"Es diu que el te s'ha de servir tres vegades: el primer te es 'amarg com la vida'; el segón, 'dolç com l'amor', i el tercer, 'suau com la mort'. Tot plegat es deu al fet que el sucre es precipita al fons i va caramel.litzant, motiu pel qual s'aprecia més al llarg de l'estona."

En definitiva, un llibre per a felicitar ala Georgina per motiu doble. Per fer-lo i per fer-lo tan bé. El Marroc a un cop de pàgina!!

La cuina del Marroc
Georgina Caimel Valls
Edicions Cossetània
ISBN: 978-84-9034-496-5

de videos muy locos: Preparar un hot dog amb una excavadora

Rucades que barrufen. Preparar un perrito caliente amb una excavadora.

Via: Microsiervos

de refrito de gambes amb patata,bleda i pastanaga. Plat per fer en 8 minuts.

Aquest plat porta més fotos que lletra, perque està preparat amb una base de verdures ja cuites de Gvtarra (amb qui és una colaboració). Proposen unes combinacions pensades per a funcionar  com a plat independent. Però a mi m'agrada una mica més de txitxa i li he posat una mescla de refrito (oli, all i pebre vermell de la Vera) amb gambes al ajillo (oli, all i gambes, normalment també bitxo). És a dir, un refrito de gambes.

La tapa porta una anella groga per a obrir-la fàcilment... it works :)

La recepta de refrito de gambes amb bledes, patata i pastanaga

Ingredients:

El pot de bledes, patata i pastanaga ja bullides
Un bon grapat de gambes pelades

All

Pebre vermell

Oli d'oliva verge extra

Procediment:

En una paella posem oli i els alls picats o laminats. Els daurem una mica i afegim les gambes.

Saltem dos minuts sense moure massa per a que no es trenquin i afegim una bona cullerada de pebre vermell.

Obrim el pot, escorrem i posem al wok o similar. Escalfem i afegim el refregit...et voilà! Temps total 8 minuts i plataquen per al tàper. 

Fàcil, net i ràpid.

del cafè exprès vist per Nèstor Luján. Un ZASCA dels que fan impressió.

Espectacular entrada sobre el cafè del Diccionari Luján de Gastronomia Catalana (llibre imprescindible en la meva opinió).

En la mateixa es dedica a esquarterar i esbudellar a conciència el cafè exprés. I això que l'insigne escriptor no va conèixer la etapa de les càpsules monodosi. Personalment soc dels depravats als que agrada l'exprés, això sí, reconec que també són notables altres formes de preparar i prendre el cafè.

M'agrada especialment la llesca que li dona al tema de l'escuma abundosa...
Hey George¿Qué hay de lo tuyo? :D

"França i Itàlia tenien unes colònies on es produïa un cafè sense gràcia ni gaire perfum, i ben aviat els italians es van adonar que l'horrible, infecta i amarga poció que s'obtenia amb el cafè dolent i les màquines era prou sorprenent com per engalipar els babaus. Lamento molt dir que que un dels primers que va cantar les glòries del cafè "espresso reccomandato" -com se l'anomenava- fou el nostre Josep Pla, que creia en les delícies hedonístiques d'Itàlia, des del cafè fins a aquells vinets blancs agres i baratíssims que tant li agradaven. 
(...)
el mal havia estat perpetrat gràcies a la pedanteria alegre i pocasolta que tenien els italians a l'època del feixisme. I el cafè exprès s'estengué a tot Europa. I admetent que els venecians, amb  els turcs, van ser els que van ensenyar a prendre cafè a tot el continent, és un fet realment trist que, després , els italians hagin depravat fins a la seva impotabilitat les quatre condicions que ja apareixien a Goldoni sobre el cafè, es a dir: havia de ser dolç com l'amor, puríssim com un àngel, negre com el dimoni i calent com l'infern.
(...)
el públic està totalment depravat, pervertit, amanerat i il.lusionat i exigeix aquella tinta d'una escuma perversa que els donen i que creuen que és el bon cafè, i rebutgen el cafè llarg, fort si cal, perfumat, abundós. El cafè com a infusió s'ha acabat irremisiblement."
Diccionari Luján de Gastronomia Catalana. Edicions La Campana (1990)

de pa pigat amb massa mare

Un pa pigat ben divertit que ens han enviat des de la nostra ambaixada extremenya o dit d'una altra manera, enviat per la mare, que tot ho prova.
On posa masita maravillosa volen dir massa mare, en aquest cas feta a partir de la original que ens van facilitar els germans Rodellas (que ells fan servir per al seu panetone).

Pa pigat amb massa mare:

Ingredientes:
500 g harina de fuerza

300 ml agua

150 g masita maravillosa

10 g sal

1 sobre levadura para pan

un puñado de semillas de sésamo

Procedimiento:

La noche anterior se hace la mezcla y se le da dos pliegues simples separados por 15 m (15 min reposo, pliegue, 15 min reposo, pliegue). Se deja reposar en un lugar cálido all nait long.

Al día siguiente, se amasa unos minutos, se le da forma y se deja que suba de volumen otra vez.

Antes de meter al horno, con un tenedor, cuidadosamente se va pinchando la masa por encima.

En horno de gas en 25 m está listo.

de video recepta: ostres i Bloody Mary

Ostres amb Bloody Mary, marisc i còctel.
Matrimoni fantàstic en video-recepta d'un minut publicat a Gastronosfera.com :)

Podeu veure la recepta i reflexions en aquesta URL

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/pescado-y-marisco/ostras-con-bloody-mary-un-entrante-de-lujo-en-apenas-10-minutos

de la croqueta recomanada. Audio del Via Lliure de RAC1

L'audio de la secció del Via Lliure d'ahir.
Tot parlant de llocs on jalar croquetes. Starring les 12 h de infusió de l'òs (diacritic alert!) de pernil en llet a 75ºC de Granja Elena. O el dashi amb algues per a fer la croqueta del 4amb5mujades, o la croqueta de rostit de Can Boneta que es fa sense beixamel,... endavant les atxes i la croqueta!!

Gràcies per la invitació a l'equip del Via Lliure, es clar! :)

de croquetes al Via Lliure de RAC1. Llista de 15 establiments xulos.

Avui a les 13h parlo de bones croquetes al programa Via Lliure de RAC1.

M'han demanat que porti una tria de croquetes que m'agradin i he fet una llista on obviament no estan totes les que ho merèixen perque no hi ha temps d'esmentar-les i on he procurat incloure també algunes que són  originals o curioses.
NO ÉS UN RANKING, em reconec incapaç de fer un rànking croquetaire perque no se si estimo més a la mama de pernil, al papa de pollastre, a la mama de carbassa, al papa de rostit, a la mama de .... :P

Com que probablement no tingui temps de dir-los tots, he fet una entrada spoiler amb la llista complerta i les adreces  :)

Tria de croquetes per al Via Lliure de RAC1 - 8/10/2016

A BARCELONA

-Granja Elena. Croqueta de pernil (ZONA FRANCA)
Passeig de la Zona Franca, 228

-4amb5 mujades. croqueta d'algues (RAVAL)

Rambla del Raval, 45

-Croq&Roll. De carbassa, nous i salvia i de vedella, blat de moro i jalapeño (GRACIA)
Travessera de Gràcia, 233

-Can Boneta. Croqueta de carn rustida (CENTRE)
Balmes, 139

-Quimet d'Horta. Entrepà de croquetes en pa txapata. (HORTA)
Plaça d'Eivissa, 10

-Bodega d'en Rafel. Croquetes de pop (SANT ANTONI)
Manso, 52

-Bodega Bartolí. Croquetes de rostit (SANTS)
Vallespir, 41

-Vivanda. Croqueta de pernil (SARRIÀ)
Major de Sarrià, 134

-Bardeni. Croqueta del día, especial la de botifarró. (EIXAMPLE DRET)
València, 454

-Atapa-it croqueta de formatge blau i croqueta de pernil (EIXAMPLE ESQUERRE)
Muntaner, 146

-Lomo alto. Croqueta de cecina de bou (CENTRE)
Aragó 283,285

-2254 Croqueta de truita de patata (CENTRE)
Consell de Cent, 335

FORA DE BARCELONA

-Mams. Pollastre (Arbúcies)
La Farga, 5

-+Cub. Bull negre amb festucs i de tomàquet amb anxoves (Girona)
Albereda, 15

-Ca l'Esteve. De cap-i-pota. (Castellbisbal)
Carretera Martorell - Terrassa, km 4,7