Cada dissabte, l'equip del Capritx de Terrassa converteix el restaurant en un cau de complicitat personal. Acaben el servei i es cuinen sopar per a ells mateixos. Juguen al dominó i tasten vins en una nit que s'allarga gairebé fins a les quatre de la matinada. Lluny queden els temps en que els cuiners s'esmunyien en la nit depravada al acabar els serveis? Si ja fins i tot en Bourdain fa lustres que fa bondat!
0:15h Final del servei. Comença l'after-work.
Quan els darrers comensals marxen, mentre l'equip de sala recull les taules i neteja copes, a la cuina l'activitat no s'atura. En Marc, en Pol i l'Artur es posen de nou a cuinar, aquest cop per a ells mateixos: bonítol encebat, capipota golafre i uns pepitos de resultat descomunal i creació improvisada. "Si els haig de repetir, ja no els recordo" farà broma després l'Artur mentre queixalem a taula. Jo sí, lo tengo documentao. Heh!
El pepito improvisat:
Cap de filet, formatge, pebrot verd fregit, ceba tendra i una bona quantitat de mostassa. Pa de pagés i volta i volta sobre la planxa. Tebió, cruixent i golafre.
1:15h El resopar
Sopar de matinada no és tema que m'espanti. Més aviat preocupa al Jordi, el meu esforçat i poc exitós dietista. Fer-ho rodejat d'un equip que cuina estrelleta michelin ja impresiona una mica més. En un ambient d'intimitat absoluta, soc clarament el pop dins garatge. Per sort no em fan a la brasa, que és cosa que és fa molt -massa- a Barcelona ara mateix.
Marc, Pol, Sònia, el pare de l'Artur i el xef en primer pla.
No em sorpren la tranquilitat amb que s'analitza qualsevol tema gastro en aquella taula. El dia que vaig conèixer l'Artur em va dir que "cal pensar que tots els cuiners intenten fer-ho sempre el millor que poden", un home tranquil. Altra cosa seria trobar-lo al mig del servei, però això ja ho tenen els de la chaquetilla, que els hi va la marxa.
02:00h El dominó
Mentre canten les fitxes (que guanyi alguna partida demostra amb fets que el factor atzar és massa important en aquest joc) tastem vins interessants i poc habituals.
Anècdotes sobre comensals que es merèixen plantofada, incidències televisives a l'horitzó i preguntes del yours truly al Marc i en Pol per a mirar d'esbrinar d'on els hi vé la professió. De ben endins, em queda clarissim. No em sorpren: tenen al voltant de vint anys i estan jugant al dominó i parlant de cuina un dissabte de matinada. Al loro.
Molta música, de fons sona Love of Lesbian. Un clàssic local.
03:40h i cap a casa
Uns cafès i dotzena de partides mes tard, marxo cap a casa amb la sensació de privilegi ficada al cos. No tant per la conversa (que també), no tant per els plats i els vins (que també)...sobretot per la sensació de gustirrinín per estar al bell mig (molestant, mira que fan meravelles en aquesta cuina tan petita) d'una cuina mentre l'equip de cuina d'èlit es prepara un sopar per disfrutar. No van ser els plats, va ser la intimitat i el chá-chá-chá.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada