deu receptes per cuinar amb pernil

A Gastronosfera, article sobre la cuina amb pernil amb 10 receptes :)
Tot i començar amb una frase magnifica del gran cuiner Xabier Gutierrez on es fa apologia de gaudir el pernil simplement com a pernil sense més aditaments.

"En caso que tengamos la suerte de poder adquirir unas lonchas de jamón, o paletilla o lomo como Dios manda, lo mejor es plantarlo en el medio de la mesa a una temperatura adecuada (que bajo ningún concepto esté muy frio. La ambiente de 20º-25ºC es la ideal). Repartirlo equitativa y escrupulosamente, y dejarse llevar por una cascada de sensaciones que nos irá revelando el paladar según lo vayamos degustando". Abre la nevera y cocina con lo que encuetres, de Xabier Gutierrez.
Editorial Everest. 2010

Es clar que també funciona com a ingredient que que de vegades el pernil que tenim a l'abast és correcte i prou. És aquest el que serveix per cuinar. Les joietes, directes al paladar via llesca ben fina!

El podeu llegir i consultar aquí:

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/el-jamon-en-la-cocina-10-recetas-para-cocinar-con-jamon

de recepta: gotet de pincho moruno amb crema de ganxet

Un altre gotet ben fàcil de fer. Els tipics pinchos morunos (paradoxa que siguin morunos i de porc, per a inverntar el nom algú tenia el cuerpo saleroso, per dir-ho d'alguna manera). En tot cas, podem fer servir unes mongetes (del ganxet, de Santa Pau, sense pare conegut,...) per a fer-ne una crema i així fer un vaset atractiu i equilibrat.

Recepta de vaset de pincho moruno amb crema de mongeta del ganxet

Ingredients:

Pinchos morunos
Mongeta cuita
Oli d'oliva verge extra
sal
Una mica de vinagre suau
Una mica de caldo de pollastre suau o fins i tot de llet.

Procediment:

Turbinem les mongetes i el brou amb l'oli, la sal i un punt de vinagre. Ja tenim la crema.
Passem per la planxa o paella forta els pinchos i servim juntets i si pot ser acabats de fer.

de recepta: tartar de salmó en gotet

La veritat, no te gaire misteri aquesta. Arriben les temperatures altes i convé anar recarregant les combinacions per a amanida. En aquesta ocasió presentada en gotet d'aperitiu.

Tartar de salmó amb api i maduixa, recepta:

Ingredients:

Salmó fumat
Unes branques d'api
Unes maduixes

Per a la vinagreta:

Oli d'oliva verge extra
Vinagre d'umeboshi (pruna) o similar  que sigui suau 
Sal

Procediment:

Tallar en brunesa, barrejar i assaonar. Heh!

dels talls vegetals més habituals i els seus noms

Els noms d'alguns dels talls de verdura que són més habituals :)

debat sobre l'oli de palma al No ho sé de RAC1

Foto: OCU

Una de les coses que més m'atrau de la ràdio és que tinc localitzats programes on sovint trobo informació que va més enllà de la fanfarria repetitiva i cridanera de l'actualitat politica. Segur que a la tele també hi ha, però per els ulls em miro més les sèries que les noticies. Es un tema d'agenda i repartició del temps, i potser també de qualitat general en un i altre mitjà.

En tot cas, avui al programa No ho sé (ja el nom ho diu tot!) de RAC1 els oiens hem pogut escoltar una més que interessant conversa sobre l'oli de palma. Ingredient posat al centre de la polèmica alimentaria d'aquest trimestre, que és una cosa similar al partit del segle en el fubol però passat al món de la mossegada.

I sobretot una conversa basada en dades i consideracions científiques a càrrec de Anna Bach - professora de nutrició a la UOC-, Marta Ros -tecnòloga dels aliments- i Abel Mariné -catedràtic de nutrició de la UB-. Gaudir escoltant i a sobre aprendre. I love radio.


A partir del minut 46:30 en aquesta primera part

I continuació en aquesta segona part per les coses del fraccionament que fa la mateixa RAC1


No es que es pugui resumir tot en un parell de frases, la gràcia dels debats amb xixa és precisament aquesta. Però sí que m'ha agradat sentir que el principal perill de l'oli de palma és el social i medioambiental, no pas l'alimentari. I que en realitat, si un aliment ha estat útil per als pobles durant segles, probablement el perill està en les dosis, i no en l'aliment per si mateix.

d'Edgar Artis, bellesa i aliments

Edgar Artis, quin talent per la bellesa comestible ;)

Una publicación compartida de EdgaR_ArtiS (@edgar_artis) el 22 de Ene de 2017 a la(s) 4:35 PST

Una publicación compartida de EdgaR_ArtiS (@edgar_artis) el 3 de Feb de 2017 a la(s) 4:40 PST

Una publicación compartida de EdgaR_ArtiS (@edgar_artis) el 18 de Mar de 2017 a la(s) 6:14 PDT

Una publicación compartida de EdgaR_ArtiS (@edgar_artis) el 26 de Mar de 2017 a la(s) 5:43 PDT

Una publicación compartida de EdgaR_ArtiS (@edgar_artis) el 28 de Mar de 2017 a la(s) 6:09 PDT

del formatge para descalabrar a un gigante

Font: Museo del Prado

Llegint sobre formatges, trobo aquesta joia..

"En España forzoso es decir que al queso se le tuvo en el Siglo de Oro como vulgar: 'Aquel pedazo de queso duro como para descalabrar a un gigante' que llevaba el bueno de Sancho Panza en el zurrón, junto con algunas ásperas bellotas o las mezquinas cortezas de queso del Lazarillo de Tormes"
Néstor Luján
Como piñones mondados, Editorial Folio. 1994

Para descalabrar a un gigante, en alguna ocasió n'he tingut algun d'aquests a la nevera! :D