de recepta. Mandonguilles amb curri japonès by la xermaneta.

Ja feia massa temps que no apareixia la super xermaneta per aquí. Sobretot tenint en compte que te canell afinat per al fogó i de tant en tant ens proveeix amb tàpers. En aquesta recepta aprofita el curri japonés (pastilles que a casa triomfen molt, sincerament) per a aromatitzar i enriquir unes mandonguilles fetes a la manera de la familia, es a dir amb molla de pa sucada amb llet. A casa fem mandonguilles emparentades amb la pilota, hem d'admetre-ho. I no passa res.

En tot cas, un plat fàcil que converteix el tàper en una petita festa portatil! :)

Recepta de mandonguilles amb curri japonès

Improvisant sobre la marxa amb el que hi ha per casa, fàcil i de taper resultón

1/2 Kg de carn picada de porc

1 ou
una mica de molla de pa
una mica de llet

una mica de farina

2 cebes

3 pebrots verds

4 alls tendres
3 tomàquets pera
sal

pebre

curri japonés (en pastilla premsada)
2 iogurts naturals desnatats

aigua
una bosseta de pèsols petitons
una mica d'oli d'oliva

1. Barregem la carn, l'ou, la molla de pa remullada amb llet i salpebrem el resultat.

2. Fem les mandonguilles, Jo les vaig fer ben petites, la veritat és que no tenia clar que anava a fer pel dinar i em va sortir aquesta mida.

3. Tallem la ceba a trossets petits i comencem el sofregit al wok. Mentre es daura la ceba, tallem els pebrots verds (jo els vaig tallar a rodanxes primes) i els afegim. Fem el mateix amb els alls tendres i finalment hi vaig incorporar els tres tomàquets que hi quedaven en un raconet de la nevera també tallats.

4. Que es facin les hortalisses una mica però no massa, a mi m'agrada trobar-les 'senceres'. Retirem i al mateix wok posem un rajolí d'oli i daurem les mini mandonguilles. Retirem.

5. Aboquem dos gots d'aigua i dues pastilles de curri (en aquest cas no era picant); quan està dissolt incorporem els dos iogurts. Remenem amb una cullera de fusta un parell de minuts i li passem el túrmix. 

6. Ara és el moment de posar-ho tot al foc: curri, les hortalisses i les mini mandonguilles perquè facin una mica de xup-xup plegats i afegir aigua fins a cobrir i ditet més, la veritat és que just van ser només 5 minuts de xup-xup.

7. Apaguem el foc, hi tirem els pèsols, tapem i en un parell de minuts més ja està!

del Xató, historia i sis receptes. Article a Gastronosfera

Publicat a Gastronosfera.com, un article on explico breument algunes de les hipòtesi del naixement i paternitat del xató. I sis receptes diferents corresponents a les sis poblacions senyeres del món xató :)

Article complert a:
http://www.gastronosfera.com/es/propuestas-gastronomicas/el-xato-la-ensalada-iconica-del-garraf-y-el-penedes

"La versión mayoritariamente aceptada  atribuye el origen del nombre del xató al acto de 'aixatonar' las barricas de vino en la fiesta donde se celebraba  la llegada del primer vino joven de la temporada. Aixatonar pues, consiste en añadirles un grifo (l'aixetó, en catalán) para poder servirse con comodidad y profusión. En esta atmósfera festiva, la ensalada preparada con elementos habituales en la despensa del campo catalán (escarola, aceitunas, bacalao y otras salazones) adquirió su nombre y personalidad.

Sin embargo, el suelo tiembla bajo nuestros etimológicos pies. En Sitges asocian la palabra xató con una memorable cena modernista en que el artista Ramón Canudes habría creado la denominación. En Vilafranca del Penedès opinan con la habitual vehemencia  que en realidad estamos ante una traducción fonética del château (castillo) francés, ya que disponen su ensalada en el plato imitando la forma de una torre o castillo.

Aún menos clara parece la formulación original de la salsa que acompaña y de hecho constituye el alma de este plato fresco y sabroso. En el diccionario Alcover-Moll (primera mitad del S XX) la describen como muy picante salsa de alioli, sal, pimienta y cayena. La primera en la frente: en las formulaciones actuales del xató al alioli ni está ni se le espera.

Según la web http://www.rutadelxato.com, notable ejercicio de coordinación colaborativa entre todas las localidades que se reivindican origen del plato, la salsa del xató se compone de almendras, avellanas, ñoras, pan, vinagre, sal y aceite de oliva."

d'esferes olivades. Taller pràctic d'esferificació

 El cuiner Rubén González del Tickets ens va fer de guia durant el taller. Foto, Nuni cuinetes

L'equip de Caviaroli va muntar fa uns díes un taller (celebrat a La Patente) sobre esferificacions, per mostrar en vivo i en directo com es fan les famoses esferificacions d'oliva del tickets i demés restaurants de la familia Bulli.

A aquestes alçades, tan inútil és presentar una esferificació com cuina de vanguardia (i tot i així, encara hi ha qui ven la Kawasaki d'aquesta manera) com poc productiu dedicar-se a fer befa d'una tècnica que és simplement aixó: un recurs tècnic que ben aplicat té tot el sentit del món. També hi ha qui ven la seva Honda sobre la inutilitat esfèrica.

El que vem gaudir va ser comprovar com de cada tres olives gordal, en surt una esfera (vet aquí una raó per el famós 'te més gust a oliva que la mateixa oliva') ja que al triturar-les, es colen i tota la fibra queda descartada. Així, tres olives en una: més sabor.


 
La resta és un clàssic modern més que conegut: alginats, carbonats i reacció gelificant que va de fora cap endins. Si aturem la reacció banyant la esfera, queda gelatina a la pell i el centre liquid. Simple.

L'equip de Caviaroli ens van presentar les olives esfèriques en cómodes potets de dotzena (a dotzena d'euros també, o sigui, a euro cada esfera) amb el nom de Drops by Albert Adrià. El  més divertit, com podeu veure al video que acompanya va ser poder fabricar i portar cap a casa les nostres propies creacions. Una mica abunyolades, algun xurrete de més, però en general força dignes. Con estas manitas Feber, heh!

de pasta plana que es transforma al bullir

Us imagineu com seria un món en que tota la pasta fos plana, però que adquirís la seva forma definitiva durant la cocció? Uns macarrons planxufats que es tornent tubulars en el bullir de l'aigua? Galets aplanats que cargolen l'espai amb el xup-xup?
Un projecte d'un equip d'investigació al MIT està experimentant amb la interacció hidromòrfica. Es a dir, amb menges que canvien de forma quan entren en contacte amb l'aigua. És la pasta programable.

La cosa és interessant ja que obviament l'espai que ocupa una pasta plana per al transport i enmagatzematge és molt inferior a la seva versió en 3D. Vivim en un món optimitzat on les decisions es prenen al compte de resultats...arribarà aquesta pasta als linials?

aeroMorph from Tangible Media Group on Vimeo.

Val a dir que l'important no és si és nova o no, si és divertida o no (que ho és, barrufamil) sino si la tècnica modifica el resultat final de qualitat en la pasta. Jo no ho sé, però sospito: potser les pastes de linial no es vegin gaire afectades per aquestes tècniques.
Ara, que es pugui aplicar a una pasta fresca feta amb mestratge... es clar que qui cerca la optimització espaial del transport en una pasta fresca de qualitat? Son per dir-ho així, targets diferents.

Via Microsiervos

de doble pecat en un dibuix animat.

Dos pecados en uno.