dimarts, 26 de desembre del 2017

d'entrants per Nadal: tartaleta de salmó, parmentier, ou de guatlla i caviaroli


Un entrant molt fàcil de fer i que resulta tan bó com divertit. El vem anomenar 'y también dos huevos duros' perque els serviem de dos en dos i en homenatge a la película Una nit a l'Òpera dels germans Marx.


Recepta de tartaletes de salmó, parmentier, ou de guatlla i caviaroli:

Ingredients:

Tartaletes de pasta dura, per a que no s'estovin
Patata
Mantega
Sal

Salmó fumat
Ous de guatlla
Caviaroli

Procediment:

Bullim les patates amb pell i un cop cuites i pelades les aixafem o passem per el passa puré. Barrejem mantega freda (una bona quantitat, hi ha receptes basades en el puré de patata de Robuchon que parlen fins i tot d'un 50% del pes en mantega, no va ser el nostre cas però si que hi vaig posar gairebé un 30%) i treballem la barreja fins que queda integrada. Salpebrem.

A la tartaleta posem el salmó picadet, la parmentier, l'ou de guatlla (dur, fet dos minuts en aigua bullent) sense closca i a dalt de tot unes boles de caviaroli o perles d'oli.

dissabte, 23 de desembre del 2017

de sopa de pastanaga amb alls rostits, pebrots i moniato. Plat vegetal per al Nadal 2017


Un plat vegetal (personalment penso que per a ser vegetarià caldria també que la meva actitud ho fós, no és el cas) que és una versió d'una recepta de Xabi Gutierrez. Un geni ben conegut -però no prou segons la meva personal opinió- per ser cuiner al capdavant de la partida de investigació del Restaurant Arzak i també per ser escriptor tant de llibres de cuina com novel.les.


Al seu llibre Cocinar de cine (Ed. Everest) proposa aquesta sopa inspirada en la película El niño de las terrazas. "La escena que se ha descrito antes es todo un homenaje a las verduas y, es verdad, que sí que son los elementos más importantes, pero también los menos apreciados. ¿Usted ha organizado alguna comilona exclusivamente a base de verduras? Advierto que, en este plato, no hay más ni menos que verduras.

Recepta 'brou de pastanaga'

Ingredients

1 kg de pastanaga
Dues cabeçes d'all ben formoses
250 g de pebrot verd carnós
2 moniatos
Un pot de pebrots del piquillo
Sal fumada
Oli d'oliva verge
Pebre blanc en molinet

Procediment

Liqüem les pastanagues pelades i les bullim durant tres minuts. Emulsionem en una Thermomix (alguns tenim la clònica del Lidl, heh!) amb l'oli durant 3 minuts, salpebrem una mica i reservem.

Rostim els alls tapats en paper alumini i amb una gota d'oli durant 1h a 150ºC. Reservem

Liqüem els pebrots verds, posem un punt de sal i... reservem, je.

Rostim al forn els moniatos, quan ja estan deixem refredar i tallem rodanxes que si volem podem tornejar a formes rodones o quadrades.
Fem servir cada peça com a motllo per a retallar-li una tapa de pebrot del piquillo.

En un plat, posem una peça de moniato amb piquillo, rodejem amb suc de carbassa i amb un biberó disposem dos punts de pebrot verd liqüat. Sobre un els punts, alls rostits.

dijous, 21 de desembre del 2017

de recepta de Nadal: espagueti amb mandonguilles de peus de porc i salsa tofonada.


Aquest és un dels plats que hem preparat al menú de Nadal 2017 per a la familia. Agafant la clàssica idea dels espagueti amb mandonguilles (de fet, spaghetti and meatballs, perque ens hem insipirat en pel.lícules aquest any per a fer el menú i recordem la escena mítica a El Padrino on Peter Clemenza n'ensenya els secrets de la salsa de tomàquet al jove Michael Corleone) n'hem fet una variació extrema de festa per a Nadal,:



Recepta de spagueti amb mandonguilles de peus de porc i salsa tofonada.

Ingredients per a 4 persones:

2 Peus de porc 
200 g de carn picada de porc
200 g de carn picada de vedella
100g de panxeta de porc

Molla de pa xopada en llet
2 Clares d'ou
100g de trompeta de la mort
3 cebes
2 botifarrons d'arròs
Mig got de sofregit de tomàquet casolà
Tòfona (com més, millor, heh!)
4 dents d'all
Sal, oli, pebre
Mitja copa de Brandy
Espaguetis (si es posible, tofonats)

Una fulla de llorer
Farina
Un grapat de pinyons




Procediment:

Per a les mandonguilles:

Coem els peus de porc partits per la meitat en aigua amb sal, oli, pebre i llorer. Han de quedar extra-tous. Així molta gelatina quedarà al brou que serà la base de la salsa i serà fàcil de dessossar.

Quan es refreden una mica, dessossem i piquem tota la carn i gelatina.

Barrejem els peus picats amb les carns i la panxeta també picada. Afegim les clares d'ou que faran de ciment sense aportar sabor (per això no poso el rovell) i també posem les trompetes de la mort saltades a la paella amb all i picades.

Finalment, donem el punt extra de sucositat amb molla de pa xopada en llet i esmicolada. Pastem tota la barreja amb el punt de sal i pebre que ens agradi. Fem boles que passem per farina i fregim.



Per a la salsa:

Piquem la ceba ben menuda i la confitem lentament en una paella fins que sigui ben fosca, però sense cremar-se. Afegim el brandy i evaporem l'alcohol. Desfem els botifarrons que també afegim a la salsa i el sofregit casolà de tomàquet. Finalment, la tòfona picada i quan estigui ben integrat, salpebrem i passem per un túrmix o thermomix fins que quedi ben fineta.


Coem els espagueti tofonats i servim amb la salsa, amb pinyons torrats per sobre i les mandonguilles on the roof. 

dissabte, 9 de desembre del 2017

de ràdio: 'La millor truita de patates' als blogs Vivants del Via Lliure, a RAC1


Avui al Via Lliure de RAC1 hem passat una estona patatera ben bona de la mà de Xavi Bundó i el seu equip (gràcies Blai per la complicitat)



A mi la paraula 'millors' no m'agrada gaire fer-la servir, car per saber quines són les millors truites i ser rigoròs caldria haver-les tastat totes, així que us comparteixo la selecció de les que a mi més m'han agradat darrerament, de tota mena i condició... però sempre amb patata.


ARUME
CARRER D'EN BOTELLA, 11 (RAVAL)
Truita estil betanzos amb REIXONS (llardons, fets amb cansalada cuita i premsada) de porc celta. Pell mínima, al tallar s'escampa l'ou i la patata. Fina, tall rodó. Quennebeq i gallega.
https://www.arumerestaurant.com

FLASH-FLASH 
GRANADA DEL PENEDÉS, 25 (GALVANY)
Es una truiteria, o sigui que tenen com 9 truites de patata diferents. A banda de la clàssica (amb ceba, talls llargs que queden penjant de la forquilla i sense ceba, fan també la caputxina amb puntes d'espàrrec i crostons de pa fregit i la gaditana que porta julivert)
http://www.flashflashtortilleria.com/

SEMPRONIANA
 -
ROSELLÒ, 148 (EIXAMPLE)
 K (sola, una k sola.Nom posat per Màrius Serra per a que soni com a cassola). Feta al forn amb cassola, oberta per dalt i li posen més ingredients segons temporada. Exemple, castanyes i foie.
https://semproniana.net/ca/


BAR DEL MERCAT DE SANTS

A DINS DEL MERCAT DE SANTS, QUE JO SÀPIGA NOMÉS HI HA UN.
 Les cuinen darrera la barra i tenen variacions que van cambiant segons temporada. Ambient de mercat total, estas a la terrassa enmig del mercat (pots seure!) i les presenten en cunyes triangulars, gruixudes, estil ben cuallat, amb pa amb tomàquet. El darrer cop, la de patata, la de patata amb carbassó i la de patata amb alberginia.


CAN ROS.

ROGER DE FLOR, 303 (GRÀCIA)
Clàssica i ben feta. Servida sobre taula de marbre i tertúlia parroquiana de si va ser o no penal ahir al Camp Nou. Que també és un ingredient!
Bar Can Ros. Roger de Flor, 303. Barcelona.


ELS PINXUS
MARIÀ CUBÍ, 81 (GALVANY)
Tenen dos locals, al de Galvany un enorme cartell tipus cinema fet amb bombetes posa OUS! perque li posen molta atenció al tema dels ous i les truites. La de patata és sucosa, la fan amb ceba dolça de figueres i la francesa la fan a l'antiga, donant-li forma a les puntes i queda com un zepelin punxegut.

http://www.elspinxus.com/https://ssl.gstatic.com/ui/v1/icons/mail/images/cleardot.gif


SAGARDI
MUNTANER, 70 (EIXAMPLE)
 En montadito, m'agrada perque a banda de ser bona, li posen un topping de pebrot del piquillo que va de conya.
http://gruposagardi.com/

SAGÀS 

PLA DE PALAU, 13 (BORN)
 Mida ideal per una persona goalfre que la vulgui per ell solet. Molt cremosa a l'interior i amb poca sal. ous eco i patates km 0 a Pla de Palau. Acompanyen amb coca del mossen de Folgueroles (amb tomàquet)
http://www.sagasfarmersandcooks.com/


VIVANDA

MAJOR DE SARRIÀ, 134 (SARRIÀ)
Amb patata i troços de botifarra negra. Molt sucosa però quallada. i un puntet alt de sal. El greix de la botifarra s'escampa per dins i dona gustet. Com està feta al moment, la textura de la botifarra és molt amorosa i toveta.
Dos bascos, no pics here, sorry.
TAKTIKA BERRI

VALENCIA 169 (EIXAMPLE)
- poc cuallada, gairbé liquida. Seeeempre cal reservar perque ho peta.
MAITEA 
CASANOVA, 155 (EIXAMPLE)
-un altre basc amb truita poc cuallada. Li posen xoriço i pebrot verd fregit per sobre

diumenge, 26 de novembre del 2017

de matí a Olot: peus de porc, mercat i visita volcànica


Resum visual de la visita matinal a Olot, amb motiu del Fira Origens 2017.

-Esmorzar ultra poderós al Bar Club Pelaio (quins peus rostis!!!!!!),
-Passeig-xerrada amb els paradistes del Mercat d'Olot (una gran reforma, 21 parades d'alta gamma. Gràcies Jordi Vilarrasa per l'atenció) i
-Pujada al volcà del Montsacopa per a dinar al Restaurant acabat d'obrir al capdamunt, amb Olot als peus.

dissabte, 18 de novembre del 2017

de recepta: escabetx de gambes



No era jo molt d'escabetxos fa uns quants anys. Però actualment en soc enamorat per la seva versatilitat, complexitat i -quan es fan subtils- també la seva subtilesa. Res d'envinagrar absurdament les menges, i molt d'acaronar el paladar amb simfonies de sabors.
No era jo molt d'escabetxos fa uns quants anys. Estava equivocat.


Recepta: Escabetx de gambes fet a casa

Ingredients:
400 g de cues de gamba o gambot
Una pastanaga mitjana
Una ceba morada
mig porro
Una tassa de vinagre blanc de vi
Dues tasses d'oli de gira-sol
Uns grans de pebre (barreja de pebre negre i rosa)
Dues fulles de llorer
Un pessic de sal

Procediment:
Tallem les verdures (la ceba en juliana, el porro i la pastanaga a rodanxes) i les posem en una cassola o paella juntament amb l'oli i el vinagre. Afegim els aromàtics i cuinem suaument durant uns vuit o deu minuts, just perquè la pastanaga s'estovi lleugerament i es barregin els sabors. Rectifiquem de sal.
Afegim les cues de gamba pelada i cuinem un minut a foc molt suau. Retirem del foc i deixem refredar.

dijous, 16 de novembre del 2017

dimecres, 8 de novembre del 2017

de mandonguilles!


Publicada a Gastronosfera, una llista amb set mandonguilles que em semblen espectaculars.
No estan per ordre perque soc incapaç de fer un ordre. Les de peu de porc de Sergi de Meià, les gregues del Magraner Boig, les que en Xesco fa amb sepionets a Ca l'Esteve... felicitat esfèrica!

Podeu consultar la llista complerta aquí:

http://www.gastronosfera.com/es/propuestas-gastronomicas/donde-comer-las-mejores-albondigas-en-barcelona

Sergi de Meià. Peus de porc



Can Ros. Amb tomàquet

El Magraner boig. Gregues

Ca l'Esteve. Amb sepionetes

Bar la Masia. Amb samfaina


Leka. De fetge i cor

Can Roca. Amb calamars

diumenge, 22 d’octubre del 2017

d'arròs a la cassola amb llagostins i xampinyons.




Fa temps que penso que els pobres xampinyons tenen la desgràcia de ser assequibles. No tenen glamour i no venen tant com altres bolets no domesticables i en canvi a mi em sembla que donen un resultat sabor/preu d'adquisició més que fenomenal. Així que avui en comptes de posar-hi trompeta de la mort que era la idea inicial, a l'arròs li he posat xampis. I queda igualment fenomenal, escolti. :P

Recepta d'arròs a la cassola amb llagostins i xampinyons.

Ingredients:

200 g d'arròs
700 g de fumet de llagostins
200 g de xampinyons

400 g de llagostins (els caps han estat per al fumet)
1 Porro
2 dents d'all
1 cullerada de pasta de nyora
Sal
Ametlla torrada i triturada


Procediment:

En una cassola, posem un bon raig d'oli i hi afegim el porro tallat tan menut com poguem i làmines d'all també el més petites possible. Tallem els xampinyons el làmines gruixudetes, per a que al final es trobin a la mossegada. Els posem també i els daurem molt lleugerament. Sobretot que no arribin a perdre gaire aigua, els volem carnosos al final.

A aquesta base, afegim la nyora i l'ametlla torrada (si fos una picada tradicional, aniria al final de tot però no volía que quedés surant i posar-la des de el principi triturada m'agrada perque hi deixa el sabor però no la notes a la boca). Hi posem l'arròs que nacarem durant un minut o dos i afegim el fumet. Cocció de 15 minuts (suficient, era varietat bomba) i quan porta 12 minuts afegim els cossos ja pelats dels llagostins. 


Cap a taula per servir a cullerots, que fa festa dominical.


diumenge, 15 d’octubre del 2017

del cuchillero lobezno...

El ganiveter que m'agradaria tenir a casa només per cinc minuts...bé, sembla massa. Posem dos minuts i prou. #demasiadofactorpeligro

#Megusta
#Noloquiero
#Nolonecesito


Via Microsiervos

dijous, 12 d’octubre del 2017

de recepta: curri de mongetes del ganxet amb bimi


Avui una recepta improvisada amb el que tenia al rebost/fresquera/congelador. Unes mongetes del ganxet tendres (congelades, això ho vaig aprendre a Galicia on congelen les fabes que són la seva versió de les potxes i aguanten perfectes durant tot l'any) que es perfumen amb  curri i una base de pasta d'all i gingebre.

El bimi m'agrada, tot i que em sembla car i em molesta una mica veure  una marqueta de 'copyright' al costat del nom d'una verdura... hummmmm.


Recepta: curri de ganxet amb bimi

Ingredients:
 500 g de mongetes del ganxet en remull del dia anterior
250 g de bimi
Pastanagues baby cuites
150 g de mongeta verda rodona
Alls
Pasta d'all i gingebre
Oli
Dues cullerades de curri (en el meu cas, és una mescla pensada per a tikka)
200 ml de llet de coco


Procediment:
Coem el més suaument possible les mongetes del ganxet iniciant des de aigua freda. Com que eren tèndres he trigat uns 30 minuts a ritme on gairebé no hi havia ni ebullició. Així no es trenquen, que és part de la gràcia. Les mongetes verdes les tallem menudes i les coem al vapor dins el microones durant 4 minuts (o al vapor sense microones, o les saltem breuement... el tema és que estiguin cuites però encara no rendides i conservin una mica de textura).


En una cassola gran posem un raig d'oli i els alls pelats i picats finets. Abans que agafin color afegim les dues cullerades de pasta d'all i gingebre. Fem un parell de voltes més i posem les mongetes del ganxet escorregudes i la resta de verdures.

Afegim la mescla de curri i cuinem un minut, aleshores posem la llet de coco, rectifiquem de sal i deixem bullir tres o quatre minuts més.

Coem el bimi al vapor (jo torno a fer servir la vaporera i el microones). Que quedi sencer:


 I ja podem emplatar, amb el curri a sota i el bimi posat per damunt. O com us agradi més, jo no ho mesclo tot perque el bimi és força delicat i no vull remenar-lo gaire.




dilluns, 2 d’octubre del 2017

de tiradito de verat fumat amb huancaína i llima. Presentació Mercat de Mercats 2017

Foto by Tiritinyam

El passat divendres vem poder assistir a la primera presentació del Mercat de Mercats 2017, special bloggers edition. A l'aulta de La Boqueria, el paradista Eduard Soley ens va fer una masterclass sobre coïssor pebrotera: tipus, nivells i maneres de tractar els bitxos.

Aquest any el Mercat de Mercats (cap de Setmana del 22 d'Octubre) canvia una mica (més tapes, zona de begudes concentrada i menys degustacions als paradistes). Stay tuned!

Foto by Tiritinyam

Com a cirereta final, el cuiner Rubén Iniesta (Caballa canalla) ens va cuinar un parell de receptes amb picant. Aquesta és una d'elles, el tiradito de verat amb huancaína i llima. La huancaína es un plat peruà originari de la provincia de Huancayo, i es fa amb patata sancochadas (cuites al dente, per dir-ho així) cobertes amb crema de formatge , oli, sal i pebre. Quan es converteix en crema passa a ser la 'huancaína'.


La recepta: Tiradito de verat amb huancaína i llima

Ingredients

Els lloms de dos verats

Per a la salsa huancaína:
80 g de formatge feta
2 unitats de pebrot ají
20 ml d'oli 0,4º
100 ml de llet

1/4 de ceba
1,5 dents d'all

1 paquet petit de crackers

Oli de fum:
200 ml d'oli 0,4
Fum en pols (a.k.a. Eau de Sosa, je)

Procediment:
Desespinem el verat i el tallem en tires. Donem la volta i fem un cop de bufador per la part de la pell. Salsem amb la huancaína fumada i acabem amb germinats de ceba, ratlladura de llima i sèsam negre.


dimarts, 26 de setembre del 2017

de llibres: Un festín en palabras de Jean-François Revel.


Un festin en palabras és un llibre meravellòs. Una crònica de la gastronomia a través de la literatura feta amb sensibilitat i grans dosis de bellesa. L'escriptor Jean-François Revel peca una mica de xovinisme afrancesat, però això és quelcom que ve de fàbrica i es pot esperar gairebé de tot francés.

En aquest article de Gastronosfera dono algunes raons per llegir aquesta obra fantàstica. IMHO un imprescindible en tota biblioteca gastronòmica.

diumenge, 24 de setembre del 2017

de la pastisseria i la matemàtica. Dinara Kasko.


La pastissera ucrainesa Dinara Kasko colabora amb matemàtics per crear la estètica i presentació dels seus pastissos. També fa servir motllos dissenyats digitalment per a la seva feina... la tècnica avança que és una barbaritat :P




Vist a Microsiervos

diumenge, 17 de setembre del 2017

d'arròs al forn: gambot, sepionets, rossinyols i algues


Aquesta entrada és la constatació d'una crònica de mort arrossaire anunciada: ja sabia jo que l'arròs vermell no és l'adient per a fer arrosos secs en paella, però les meves mides amples es deuen correspondre també a una humanitat molt militant: vaig voler ensopegar amb la primera pedra fins i tot havent-la vist venir.

Així que va tocar repetir-lo, do it again, la segona amb varietat bahia (m'encanta aquesta varietat de gran absorció, però petita finestra temporal per a aconseguir el grenyal. Tretze minuts de cocció i alto el fuego).

Volia estrenar la paella (mai paellera) que m'ha enviat Valira amb un arròs suculent. I així aprofitar les nanses metàliques, fins ara tenia mala peça al forn: nanses de baquelita o similar, no soc gaire expert amb nanses. L'enfornat final dona una capa superior extraordinaria, gelatines i gratinacions golafres. 


M'agraden els arrossos amb molt entrebanc i gens de closca
. Basats en un bon fumet que hi doni fondària i també ració generosa d'algues, sepionets, músclos i rossinyols a la marca. La carn crustàcia ja al final, pelada. Just abans del forn per a que es mantingui sucosa i ferma.

La recepta:
Arròs de gambot, algues, sepionets i rossinyols.

Ingredients per a 4 persones:

400 g de sepionets
200 g de rossinyols
300 g de carn de musclo
400 g de cua de gambot, gamba o similar
1l de fumet de roca i gamba
Algues deshidratades
300 g d'arròs de qualitat
Sal, oli d'oliva verge extra, pebre
Opcional: safrà, mig got de vi blanc sec.


Procediment:

Rehidratem les algues en aigua tèbia i les tallem de forma similar a com fariem amb el julivert. Reservem.

Saltem breument els rossinyols nets i tallats en una mica d'oli.
A continuació afegim la carn de musclo i si volem el mig got de vi blanc. Evaporem i afegim els sepionets i les algues. Acabem amb el safrà opcional i saltem un parell de minuts per a que tot agafi color.


És el moment d'afegir l'arròs, que no cal que sigui en forma de creu però a mi em fa gràcia i així ho faig, je. Nacarem el gra a foc fort un parell de minuts per a que començi ja absorvint l'essència de la cosa fins i tot abans del brou.


Afegim el brou (el doble del volum d'arròs i una mica més) i donem foc a tot gas per a que la ebullició sigui gairebé instantània. Si el posem calent, així serà. I comencem a comptar: 13 minuts i countdown. 
El forn ha de ser calent, a 220 graus per totes bandes. Quan l'arròs acumula 8 minuts disposem els gambots per sobre i el passem al forn. Si la cosa va eixuta, és el moment de posar-hi un puntet més de brou i saccejar per distribuir-lo sense remenar. No volem que els midons surtin dels grans i empastifin el resultat final.


Tic-tac, tic-tac.


Als tretze o catorze minuts totals, amb l'arròs ja eixut (si és bomba el podeu deixar una mica més, que ho aguanta) el treiem del forn i reposem 120 segons a taula, per poder-lo disfrutar per la retina.

Veieu la capeta brillant del pis de dalt? És el forn marcant gol per l'escaire!

dimecres, 6 de setembre del 2017

de galtes rostides amb carbassa i remolatxa. Recepta.


Rostir és una tècnica de cocció que implica necessàriament alta temperatura, cocció en sec i la presència d'un greix. D'aquesta manera la peça o peces rostides es dauren i concentren els seus propis sabors. En aquest sentit és el que els cuiners anomenen una cocció per concentració (coure carn per fer-ne un brou seria justament lo oposat, una cocció expansiva).

Rostir es pot rostir en una planxa, en una brasa o també el que a mi més m'agrada: en una rustidora. La meva preferència es deguda a que aquesta safata de forn d'alçada considerable, gruix considerable i nanses resistents recull tots els sucs i essències que la mateixa cocció precipita. D'aquesta manera, és trivial la finalització de la salsa: turbinació i endavant les atxes. Sensacional.



En aquesta ocasió, he colaborat amb Valira que m'ha facilitat rustidora nova de trinca. M'agrada que utilitzin motllos i alumini fos per formar els seus estris. Aguanten molts anys sense deformacions.

Per a estrenar la joieta he triat rostir unes galtes. Tall gloriós que mai no falla si li dones la única cosa que necessita per a no fallar: temps. Tres hores de forn tenen la culpa del pecat. Perque la veritat, van quedar de boca pecadora. Com a acompanyants, unes carbasses i remolatxes caçades al Mercat de la Terra de Sitges (els mercats de la terra són fires de productors organitzades per agrupacions Slow Food).


La recepta de les galtes rostides amb carbassa i remolatxa:

Ingredients: 
8 galtes de porc ben formoses
Una carbassa 
Quatre remolatxes
Dues cabesses d'all
Dues cebes
Dues pastanagues
Un got de vermut blanc
Un got de vi blanc
Mostassa a l'antiga
Sal, oli d'oliva verge i pebre negre
Trompeta negra en pols

Procediment:

La vigilia (sino pot ser, amb un parell d'hores també fem) posem les galtes a marinar amb el vi blanc, el vermut, una de les cabesses d'all i una bona quantitat de mostassa.

Un cop marinades, les assequem i les passem per la paella amb una mica d'oli per daurar-les. Es pot fer posant-hi una mica de farina a la galta -és el meu cas-.

Tallem les verdures (ceba, carbassa, remolatxa, pastanaga) en troços grans, perque les volem trobar al final de la cocció. 


Posem les galtes daurades a la rustidora, reguem amb oli, incorporem la pastanaga, la ceba i l'all i fem una primera cocció d'una hora a forn a 200ªC. Les galtes triguen molt, no podem coure les verdures d'inici perque ens quedariem sense verdura. Quan ha passat una hora, donem la volta i reguem una mica amb la marinada.



Afegim la remolatxa tallada a meitats i li donem mitja hora més de cocció. En aquest punt, quan tenim dues hores acumulades. Tornem a donar la volta, a regar una mica amb marinada i posem la carbassa, que és la hortalissa més delicada.

Fem la darrera cocció (d'uns 45 minuts amb forn a 180 ºC). Aprofitant el caloret, vaig fer també una safata de patates al caliu. Que no falte de ná.


Un cop cuites les galtes i enretirades de la rustidora amb les hortalisses, el que queda es pot turbinar i passar per un colador: salsa brutal que com que li vaig posar una de les remolatxes va quedar amb el color de l'amor cursi. Presiosa:


En definitiva, que fer anar la rustidora és un plaer, perque si és veritat que trigues hores en coure unes galtes, també ho és que la major part del temps estàs fent altres coses com veure del tirón la serie The Defenders a Netflix. Viva Jessica Jones, je.