Plou a Santiago, una plusvalua gens pràctica per a la jornada diaria però molt interessant per al visitant que busca reconfortar doblement l'esperit: Amb la retina plena de pedra remullada per un temps rúfol i amb l'aire gastro romàntic de la pluja xocant dolçament sobre el sostre de vidre que cobreix el menjador de A Tafona, casa i projecte de la (gran) cuinera Lucia Freitas.
La cuinera ha reformat completament el seu restaurant aquest passat estiu, reduint el nombre de places, augmentant el comfort i ampliant el paisatge als plats. Vem fer el menú llarg, de mercat, que canvia segons la jornada, un recorregut bestial i ample per una visió contemporània de la cuina gallega (empanada liquida, caldeirada, xarda, músclos i vieira,...). Cuina finíssima, d'aparent contradicció ja que és complexa en combinacions i protagonisme destacat per al producte principal. En aquest aspecte, l'equilibri és perfecte i només es va trencar en la ostra amb gintonic, enmascarada per la forta i freda aportació glacial.
Tracte exquisit del personal, amb descobriment inclós d'un vi dolç de la terra sensacional. En definitiva, una cuinera que tothom apunta com a puntal indispensable al futur de la cuina gallega en plena forma. Lo va a petar.
El sostre de acristallat sobre les taules al menjador. Amb la pluja caient, una sensació espectacular.
Mantega gallega, el pa fet a la casa és francamente espectacular.
Airbag amb pilpil de tomàquet i panceta de Guijuelo. Vaja, un pa amb tomàquet diferent i original :)
Boníssima brandada de bacallà sobre la pell lleugerament suflada del mateix bacallà. Espectacular.
Al fons, els conos de filo amb paté i ceba cruixent.
Al fons, els conos de filo amb paté i ceba cruixent.
Croqueta de callos amb allioli de pebre vermell.
Mujel curat, llima brasileira i ponzu. La fulla no es menja, aporta només els olis essencials en forma d'aroma interessant. Em va recordar el paparajote murcià, però llegint La Cocina Gallega de Álvaro Cunqueiro he vist que és també tipic del 'país de Tuy' el fer servir fulles de llimoner arrebossades i fregides per aportar la finor del seu aroma cítric.
Empanada líquida de blat de moro i escopinyes (plat per menjar amb cullera fins al fondo i endavant)
Ostra gin tonic, potser una mica massa de gel que ens va semblar massa dominant.
Musclo en escabetx cítric, coco i curri verd. Espectacular.
Lluç de Celeiro, api rave, fonoll i citronella. Punt perfecte.
 |
Pinto en caldeirada cítrica, moniato i taronja. Espectacular. |
Bolets de temporada (ceps clarament dominant) amb rovell curat en soja i escamarlà.
Vieira lañada amb sorbet de llet de tigre. Acidulats for the win.
Xarda lacada, alberginia i jugo fumat.
Caneló de baca. Tradició tubular.
Cochinillo amb xocolata i codonyat. La pell molt cruixent, cuinada 'a part'.
Grandiós, combinació de kiwi, xocolata blanca, alfàbrega i oli d'oliva verge. De llàgrima!
La vie en rose, un postre que Lucia Freitas ens va explicar que te associat a la seva maternitat.
A TAFONA
Virxe de Cerca, 7Santiago de Compostela
http://www.nove.biz/lucia-freitas/es
1 comentari:
que buena pinta tiene todo!! Me parece una gran recomendacion!!
Muchas gracias!
Publica un comentari a l'entrada