La ciorba de burta:
Què és comfort food, me preguntas? Comfort food eres tú.
Estem tan acostumats a menjar la tripa de vedella assaonada amb pebre vermell i acompanyada de la testa o pota bovina que ens és dificil imaginar altres possibilitats per a un dels menuts per excelència.
De tots els menuts que es fan i es defan, la tripa és una de les que millor ha resistit l'apisonadora realitat de la vida/cuina moderna. Fetge encebat no, però callos, capipotes, capitripa i demés variants de la tendresa menuda sempre han sigut fàcils de trobar a Barcelona.
Aquesta setmana he tingut la sort de tastar (convidat, sense compromís de res i menys encara d'aquestes lletres, és aixins) el Restaurant Transilvania. Nom vampiric que inevitablement associem al nosferatisme cinematogràfic: No ajuda a transmetre al public català la singularitat i valor d'una proposta que és una passejada sense concessions per la cuina popular (ben rural, val a dir-ho) de Rumania.
I és que la Crina i en Doru, són de Transilvània així que les raons del fred naming marquetinià son inútils davant l'amor i passió que professen per la seva terra. Dècada i mitja acostant el seu país al nostre cel del paladar així que el compte de resultats haurà d'aguantar la nomenclatura. D'aquesta aventura en mi ha nascut un amor cullerat. És el que hi ha.
Busco Ciorba al Larousse Gastronòmic i ni rastre d'aquesta paraula romanesa que significa sopa. Es clar, França és el melic del món i de fet tampoc no ho esperava trobar. Però aquesta Ciorba de burta, aquesta sopa de tripa, carregadíssima d'all -i acompanyada per una font de posi-vost-la-nata-agre a discreció- és una de les delicies a cullerada que més m'han agradat en els darrers ... posem-hi cent anys-.
Ja hem comentat que a Rumania la cuina tradicional és rural, ruralíssima. I aquest plat és un compendi de sabors potents allunyats de la sobria acadèmia i la refinor intelectual. Una delicia, l'acadèmia m'esborrona i la refinor em fa patir.
Rumio intentant recordar alguna sopa nostrada que porti tripa, però les neurones surten a patinar. Careta i peus sí (les escudelles de festa de Gelida o Bigues, per exemple), alguna amb orella i morros (com la de Sort),... però per callos o tripa no me viene nada. Ja veieu, la neurona em continua patinant, però el record de menjar-me Rumania a cullerades em costarà d'oblidar: Mergeți cu ancii.
http://www.restaurant-transilvania.es/
Provença, 99 (Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada