Barcelona -i de fet, qualsevol gran capital d'elevat potencial gastronòmic- té un ecosistema restaurador dominat per la cuina més comercial i desarrelada. En general, les cartes es pensen amb la butxaca i ja si cal després mirarem de defensar-les al fogó.
Es el mercado, amigo. Poc es pot fer contra això, i malgrat tot, si muove.
Barcelona - de fet sospito que qualsevol gran capital d'elevat potencial gastronòmic- compta també amb un magma soterrat de cuineres i cuiners allunyats d'aquesta aproximació purament mercantilista. I es clar, no dic pas que no es vulguin guanyar la vida. De fet, cuinen per guanyar-se la vida es clar.
Però cuinent tenint en compte valors que conecten la seva oferta amb la història del país on cuinen, sovint es comprometen amb idees (d'això en podem dir ideologia, oi?) de justicia i sostenibilitat. En definitiva venen el seu producte cuinat sense vendre's ells.
Suposo que no tenir com a soci un rus capitalista forma part d'aquesta recepta.
El passat cap de setmana ven dinar al restaurant Terra d'Escudella (Sants) i em van quedar ganes d'escriure quatre ratlles sobre aquest local de parets colgades de plafons on s'explica la historia de la lluita per la llibertat dels pobles i dels treballadors. Massa quatre, massa apressades, és el temps del que ara mateix puc disposar.
Un restaurant cooperatiu, hereu d'una associació cultural (Arran) i que ofereix cuina veritablement popular -no vaig veure cap McDonald's a la carta, Ai las!- ben executada i a preus assequibles.
14,40 euros per dinar un dissabte, que baixen a 11,40 euros si el menú és dins la setmana laboral. Plats de bona substància sense ni un bri de glamour impostat. Emplatats rústics, gairebé ferèstecs en la seva naturalitat.
L'estofat de poltre era d'una sexy tendresa explosiva al paladar, ple de gustos guisats. La patata 'al caliu' (a mi em va semblar més aviat bullida i rostada) era una mica menys estimulant, però no deixa de ser un afegitó que no altera la potent essencialitat de l'estofat.
També un bon arròs mallorquí (foto inicial) acompanyat d'escuradents per rescatar la gominola gasteròpoda del seu hàbitat closcat. Bon sabor i millor punt de cocció -estem parlant d'un menú!-.
Molt bon flam de mató i gelat de farigola, no tan reeixit el xurrasco (tallat tan fi queda sec) i les patates fregides (congelades, personalment estalviaria aquesta opció que de llarg em sembla el més discutible d'un menú molt destacat).
Als vespres fan servei a la carta, de plats i guisats que ens delim per tastar. El menú és bien, però sempre preferim la llibertat del poder triar. Però als migdies el menú és el que hi ha. no passa res, tornarem a sopar i -no tenim cap dubte- tornarem a vèncer.
Terra d'Escudella
Premiá 20, baixos (Sants)
https://tdk.cat/
