La millor de l'any.
Resulta paradoxal que aquesta hagi estat la millor recepta que he cuinat aquest any. Cullerades cremoses amb el punt gras de la mantega i la elasticitat càrnia de la zorza i el seu punt de pebre vermell fumat.
Dic la millor en termes de satisfacció personal, ja que a veure, ni és la més complicada, ni la més subtil, ni la més complexe...però el resultat és cumbión del bueno. Es clar que la dificultat és aconseguir zorza gallega, que nosaltres teniem al congelador guardadeta des de el darrer viatge a les terres de la clorofil.la.
La Zorza es el que a la resta d'Espanya es coneix com a picadillo, però en versió gallega. Es a dir, amb la barreja i proporció que els gallecs fan servir per a farcir els seus xoriços: molt càrnis, quan són de qualitat, es clar.
És típica consumir-la amb patates rosses, i un dels plats comuns per a tapes i raccions -no sobta, ja que de fet la patata a Galicia fora de les grans zones urbanes acostuma a ser de qualitat apostoflant-. Un plat de comfort food de manual que jo vaig tunejar per a convertir-lo en una menja de cullera: la Zorza passada per paella roent, la patata convertida en un puré que voldria ser tipus Robuchón (bien de mantega!) amb el punt rústic que dona el treballar-lo amb forquilla.
El resultat és un pastís de patata, sí, però amb un punt extra i diferent que a mí el fa superior als pastissos de patata i carn picada que fins ara he acostumat a preparar a casa. Només em falta aconseguir un proveïdor a Barcelona per a la Zorza i ja ho tenim tot fet, perque de patata gallega varietat Kennebeq ja en tinc subministre garantit. Un plat de confinament fàcil fàcil del que adjunto la senzilla recepta. Es clar.
Recepta de Pastís de Zorza gallega i patata gratinada
Ingredients per a 2 persones
300 g de zorza
500 g de patata (si pot ser, varietat kennebec)
Formatge ratllat
Cinc cullerades grans de mantega
Un raig d'oli per a la zorza
Un pessic de sal
Procediment:
Pelem les patates i les tallem a daus grans. També es poden fer senceres si tenim temps, com més senceres més quantitat de midó quedarà capturat dins la patata. Les coem en aigua i sal fins que estiguin toves. Les passem a un bol i les axaifem amb una cullera mentre encara estan calentes. Afegim la mantega i treballem la mescla fins que estigui integrada. Rectifiquem de sal i pebre i reservem.
Desfem la zorza amb les mans, esqueixant-la per a que es pugui saltar bé en una paella amb un raig d'oli. L'hem de cuinar prou per a que no estigui crua, però no més, per a que tampoc quedi eixarreida i trista. Mossegar-la ha de ser un plaer elàstic i alhora flonjo al mossegar, sucós.
En un parell de bols, posem una base de puré de patata i a sobre la meitat de la zorza. Acabem d'omplir i posem el formatge ratllat i la mantega per gratinar. Escalfem una mica al forn per a que agafi temperatura (no per coure més, ja ho tenim al punt just de cocció que volem) i acabem amb gratinat!
Ha de quedar dauradeta, i segons en Jordi el meu dietista també cal menjar verdura a cada àpat així que jo hi he incorporat...una mica de porradell :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada