de m'agrada cuinar: Recepta de salpicón de musclos amb Ensalada Campera

M'agrada cuinar. Sempre m'ha agradat i conforme m'avança la vida, més m'agrada. Per això fins i tot quan em plantejo els àpats de marge estret, menges de recurs per a fer ràpidament i eficaç, cuina de pocs minuts... m'agrada aprofitar per cuinar i no només aprofitar una bona conserva o un producte envasat i fet.

Això no obstant, per a aquestes ocasions cal trobar solucions pintones, clar. En aquesta ocasió, necessitava reeixir amb uns quinze minuts de temps i la idea era complementar una amanida 'Campera' de la marca Gvtarra (disclaimer: aquest post ha estat realitzat en col.laboració amb Gvtarra amb producte enviat per ells). Aquesta marca navarresa la faig servir sobretot per les seves potxas (l'equivalent a les nostres mongetes de desgranar), però també tenen aquests variats vegetals. En aquest cas combinant patata, pebrot vermell, pebrot verd, ceba i cogombrets.

Com que una de les característiques que jo trobo a les conserves vegetals és el punt lleugerament acidulat que inevitablement tenen degut a la presència d'àcid cítrict... vaig pensar en fer de la necessitat virtut i convertir la Campera en un salpicó de musclos.
En un salpicón és hom espera trobar envinagrats i la mateixa amanida incorpora cogombrets, a banda del matís acidulat de tota conserva vegetal que ja he comentat. Així que la cosa estava clara: vaig coure 1 kg de músclos nets, que es fa ben ràpidament, i els vaig mesclar amb la amanida assaonant el conjunt amb una vinagreta que a mi em va semblar estimulant. 

Tot plegat, 15 minuts i tximpum patapúm. M'agrada cuinar, fins i tot quan tinc poc temps.

Recepta de salpicón ràpid de músclos amb Ensalada Campera

Ingredients:

1 pot de Ensalada Campera de Gvtarra
1 kg de músclos grans (aquests èren gallecs)
La pell de mitja llima i el seu suc
Un bon grapat de julivert
Una mica de coriandre fresc
Oli d'oliva verge extra

Procediment:

Sembla estúpid dir-ho, però per suposat cal obrir el pot de Campera i posar el seu contingut a escòrrer.
Mentre va perdent líquid de mica en mica, posem els músclos nets en una olla amb tapa i els obrim al vapor. Jo vaig retirant un per un amb unes pinces en quant s'obren, per evitar-ne la sobre cocció.

En un bol posem la campera i la carn dels músclos que separem de les closques en quant podem aguantar la temperatura amb les mans. Finalment elaborem un oli cítric de herbes triturant en un vas de túrmix oli d'oliva, les herbes picades, una mica de la pell de llima i el suc de la mateixa. Aquesta vinagreta la podem tenir feta i guardada en un 'bibe' per anar tirant de recurs quan ens convé. No fa falta sal en el plat ja que l'amanida està condimentada i els musclos també tenen la seva pròpia dosi de sal.

Servim tèbi, perque m'agrada més la textura molsuda del músclo que no ha passat per nevera. A mi em sembla que si el refredem massa queda rígid i tibant. No és el mateix.

de recepta: Suddenly pochas!

Aquesta recepta de pochas es fácil fácil, ja que aprofito les pochas de conserva que ja venen cuites al punt exacte (de fet, costa molt trobar pochas fresques a Barcelona, no se si hi hauria cap altra manera de poder preparar aquest plat. 

Tot i que la pocha admet perfectament el congelat en cru, com gairebé tots els llegums frescos). Vull dir, que en quinze minutets et pots fer un plat de verdures amb toc marrano força resultón i que passaria la gran majoria d'examens d'en Jordi, el meu dietista. Ni tan mal.

Si ja tinc problemes amb el meu carnet de vallesà militant per posar a la mateixa alçada el fesol de Santa Pau que la eterna ganxet...imagineu ara si afegeixo a la llista les pochas (la faba asturiana o de Bergantiños, les posem totes i endavant). Que la bandera mai no ens faci estúpids, es clar.

Recepta de pochas amb verdures i bacó:

Ingredients:

400 g de pochas cuites
1 pastanaga pelada i en rodanxes
1 o 2 porros nets i llescats
80 g de bacó tallat a tires
Mig got de vi ranci
Orenga capolat
Farigola capolada
Romaní capolat
El suc de mitja llima
Una cullerada d'oli d'oliva verge extra
Una cullerada de mantega

Procediment:

En una paella posem el tant per tant de mantega i oli, escalfem fins al punt que comenci a fumejar i afegim la pastanaga que saltem durant uns tres minuts. A continuació afegim el porro i baixem el foc per a que es faci però no es cremi (és delicat el porro!). Salpebrem, afegim les herbes i cuinem fins que la pastanaga comença a estovar però que encara mantingui un punt de resistència. 

En una altra paella daurem el bacó per a que es rosti lleugerament i l'afegim a les verdures. Mullem el conjunt amb el vi ranci i deixem evaporar l'alcohol i reduir la salsa. Rectifiquem de sal i ja tenim el fondo del plat ready to go.

Rentem amb mooolt de carinyo les pochas i les escorrem bé abans d'afegir-les al conjunt i fer un parell de voltes amb molta suavitat per a que les joietes no es desfacin. 

de la fira Say Cheese Barcelona... i la importància del món local

Corren temps ben difícils, i costa molt ja no arrencar sino fins i tot mantenir en marxa els projectes en gairebé tots els àmbits de la vida/societat.
Suposo que si ets propietari d'una empresa de venda online amb servei global d'entrega en 24h -hola Jeff- la vida et somriu, però per als petits 'el que sigui' cauen hòsties de punta. Un plujot.

Per això m'admira i em sembla sensacional que en Jordi Beumala, al que conec de fa anys, hagi estat capaç -ja imagino que formant part d'un equip, es clar- de fer realitat la fira Expo cheese/Say Cheese, de formatges artesanals de Catalunya.
Insòlit i engrescador, una mica de llum sota el plujot.

A la web de la fira (que té una edició presencial que comença el proper 19 de Setembre de 2020 i una edició digital que ja ha arrencat) trobareu tota la info. En la edició digital hi ha 14 formatgeries que han preparat lots de venda per a la fira, preu únic de 34 euros. He remenat una mica i trobo que estaria bé que alguns dels productors informèssin del pes del formatge que inclou el lot, sincerament, no vull semblar un niño-rata però devant la inversió de 34 euros em sembla una dada important.

En fi, que el Covid tot ho paralitza una mica, però està clar que com deia en Galileu...'pur si muove' i que entre tots podem defugir els grans canals de distribució que desertitzen els camps i paisatges comercials dels paisos (i el paisatge comercial es també una part del paisatge). Practiquen el monocultiu industrial en zones d'abast planetari i escampen la explotació i la injusticia arreu del món. No em barrufa, i per això aplaudeixo tots els esforços que vagin en la direcció d'injectar vida a la producció local i si pot ser artesana. És evident que no ens hi juguem pas la supervivència com a espècie però si que ens hi juguem bona part de la memòria i del capital cultural que ens ha dut a ser com sóm. El que sóm.

No cal posar-se estupendus, que si revises alguns llibres de principi del S. XX com La Cuina Catalana de Ferran Agulló i altres ja hi ha un fort exercici de reivindicació de la memòria i del corpus cultural. Vull dir que el progrés i la evolució comporta deixar sempre algunes restes al camí. I no es cap drama. Es tractaria de no perdre ni tots els bous ni totes les esquetlles. Simplement.

Ho tenim dificil, però és una lluita en la que val la pena participar, encara que sigui des de la modèstia de la tecla individual. Tecla de blog, que al 2020 vol dir gairebé una tecla soterrada. Es igual, Say cheese i endavant.

Enllaç a la fira virtual:
https://firesvirtuals.cat/fira-del-formatge-catala/

Enllaç a la fira presencial:
http://expocheese.cat/

Total, que felicitats a l'equip, a en Jordi i a gaudir ben làcticament! Endavant les atxes!!

de recepta de confinament: amanida de favetes amb pernil i menta de Josep Mercader

Tal com explica el mateix llibre 'Històries del motel' (Miquel Berga, editorial Ara Llibres) l'amanida fresca de favetes i menta fou creació l'any 1973 del insigne cuiner Josep Mercader. Figura poc reivindicada però cabdal en la evolució de la cuina catalana del final del S. XX cap a la modernitat definitiva que la acabaria convertint en trencadora i referent de vanguardia mundial als inicis del S XXI amb la fulgurant aparició de Ferran Adrià i el fenòmen bullinià. Sense el camí iniciat per Mercader, potser el final hagués estat un altre, o potser no, mai ho sabrem. Però el que sí hagués estat un altre segur és el camí recorregut, i per tant el paisatge conceptual i tècnic que va transcòrrer a les vaixelles catalanes dins els restaurants d'alta cuina. Poc es parla del motel Empordà i de Josep Mercader.

Aquesta amanida la vaig cuinar a casa durant la primavera confinada. Però apareix ara al blog because patata i agenda, es a dir, perque ara és quan he pogut asseure'm i transcriure'n la recepta. Que per altra banda, no té gaire d'aportació a la original (pobre de mi, com millorar un clàssic de clàssics!?!) excepte la subtil aparició de la endivia, que jo trobo que aporta un plus de cruixent fresc i que formava part del que tenia en aquell moment a la nevera. En temps de guerra tota cuca viu, i en temps de confinament tot ingredient era part de la panòplia susceptible de ser utilitzada. 

Recepta de l'amanida de favetes amb menta de Josep Mercader

Ingredients:
1 enciam mitjà
2 endivies
600-700 g de favetes (poden ser ja cuites, però no queda igual)
80 g de peu de porc cuits i desossats
80 g de pernil ibèric
1 manat de menta
Vinagreta de mostassa
Sal

Procediment:
Bullim les favetes en aigua amb sal i una tercera part de la menta. Les deixem grenyals i escorrem.
Tallem els peus de porc en juliana. Llesquem el pernil ibèric i tallem en juliana. Fem també juliana amb l'enciam i la endivia.
Agafem una tercera part de la menta i la triturem amb la vinagreta.
Barregem favetes, enciam, endivies, menta picada, pernil i peu de porc. Amanim amb la vinagreta de menta i emplatem.