dijous, 19 d’agost del 2021

de ràdio: Recomanant el Bar Torrente a La Fonda de Pep Nogué a Catalunya Ràdio

BAR_TORRENTE_OSCAR-GOMEZ-PEP-NOGUE-LA-FONDA-CATALUNYA-RADIO


Al programa La Fonda de Pep Nogué a Catalunya Ràdio, parlo i recomano el Bar Torrente. On en Roger fa una gran feina i hem xalat a cada visita. Al final podeu trobar el link al programa, però abans, les notes que portava per a la gravació de la secció:

BAR TORRENTE

Adreça: Carrer Parellada, 28 (Barcelona, entre Sant Andreu i Bon Pastor)

DEFINICIÓ:
Una taverna de cuina potent i ben treballada, en un barri de la ciutat on manca una miqueta d’aquesta oferta tan interessant.

CUINER PROPIETARI:

El projecte d’un cuiner jove amb una voluntat de ferro, Roger González. Quan va obrir venia a ajudar-lo la mare, ara passats uns dos anys tot rutlla i s’ha consolidat amb una proposta molt personal. Fa una cuina d’alta potència, li agrada molt jugar amb els agredolços dins els plats.

SALA:
Petita, poques taules i això fa que l’atenció i la cuina sigui molt personalitzada. Es una sala de bar de taules menudes, sense luxes. El luxe està dins el plat.

ALGUNS PLATS D’EXEMPLE:

- Coca de sardina anxovada, tomaquet escalivat dolç i alberginia brasejada.
La sardina anxovada no es tan salada com l’anxova i és més carnosa. El tomàquet el confiten amb almibar de soja (fet amb salsa tamari, apta per a celíacs) i l’alberginia una mica fumada. I arrodoneixen amb salsa romesco.

-Mandonguilles de porc amb sèpia
i negror entintada del mar. Un altre cop en Roger al rescate: "Faig servir carn de porc Duroc, que té bona proporció de carn/greix. Tot i que quan cal afegeixo botifarra per aconseguir aquesta proporció ideal"

- Amanida cúbica de tonyina marinada i síndria
de equilibris dolços salats, textures carnose i frescor turgent. Bravo.
En Roger, el cuiner, més tard ens explica que realça sabors amb 'sòdics salats' (tamari o soja coreana) i àcids per combatre la sensació de cruesa. "No hi ha secrets" ens diu, "només cal accentuar les virtuts naturals"

- Galta de porc guisat amb vermut en entrepà de mollete. Fan 16 kg a la setmana, un guisat clàssic català amb sofregit i vermut en comptes de vi ranci, melós i un punt

- Xai sense feina amb parmentier de coliflor i coliflor confitada en vinagre amb el suc de rostir el xai.
Un timbal de xai rostit, desossat i desfilat, per això és sense feina i en comptes de la patata habitual, el joc amb la coliflor feta puré i amb el punt àcid de la mateixa coliflor encurtida.

- Guisat d’escòrpora amb pernil ibèric i pèsols (quan estem en temporada, del Maresme)

- Pizzeta de coliflor amb papada ibèrica, umami del formatge parmesà i la untuositat de la papada i l’astringent de la oliva verda.

Resum final:
Un local informal però molt sòlid, amb cuiner jove en molt bona progresió, en dos anys i escaig la seva cuina ha guanyat en complexitat i manté la proposta allunyada de les modes i la còpia impersonal.

Link al programa (aprox. minut 6)


https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-fonda/comando-de-la-pizza/audio/1107667/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada