Quan vaig començar amb la tecla al blog, poc que em pensava que el camí em portés tan lluny com m'ha portat. Els paisatges han canviat amb els anys, perque així és la vida, però a la motxila s'hi han quedat amics, aprenentatge i un bon grapat de records que ja per sempre en donaran felicitat. Us ha semblat prou mrwonderful? Perque a veure, ho puc dir més cursi però no més clar. Aquest camí encetat al blog m'ha donat molta felicitat.
Un d'aquests moments xulos xulos ha estat la xerrada que vaig tenir amb Xesco Bueno (digues-li xerrada, digues-li preguntes que al cap i a la fi es tractava de que el mestre expliqués la seva visió de la cuina catalana i de fer proselitisme del seu llibrasso 'La cuina catalana oblidada' en societat), una charleta que vem tenir a l'aula gastronòmica de La Boqueria just abans d'aquest Sant Jordi passat.
Us deixo la xerrada per aquí, ja sabeu alguns que de fet utilitzo el blog per al que va nèixer: com a calaix de record de receptes, vivencies i moments. Així queda tot més endreçat. Gaudiu de la sabiduria del mestre, segur que em vaig deixar moltes preguntes adients, però oyes...uno da para lo que da! :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada