de ràdio days: Restaurant Ferran Cerro (Reus) al programa La Fonda de Pep Nogué (Catalunya Ràdio)

Avui a La Fonda de Pep Nogué hem xerrat i recomanat el restaurant Ferran Cerro de Reus. Aquest jove cuiner acumula talent i enteniment a parts iguals. Sap equilibrar el senderi amb la rauxa i el seu restaurant és un dels més reeixits de Reus.


Podeu escoltar la secció aquí, a partir del minut 3 aprox.



I aquí teniu el programa sencer:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-fonda/els-pressecs-dordal/audio/1142221/

A continuació, les notes sense redactar que portava per a la secció. Mai hi cap tot així que val la pena que quedin escrites al blog i mira, endavant les atxes i tal!!!


FERRAN CERRO RESTAURANT

Aquest jove cuiner de Reus proposa una cuina que admet poques etiquetes, plats de tot el món elaborats amb productes frescos (no tenen càmera de fred) des de la seva particular mirada fresca i global.

Ferran és un cuiner jove, ganxet de raça (ganxets és el gentilici no oficial dels habitants de Reus) bregat en una impressionant llista de cuines d'altíssim nivell (Celler de Can Roca, Arzak, Carme Ruscalleda, Sergi Arola i Can Jubany) i el primer que fa quan se senti amb nosaltres és explicar-nos que va iniciar el seu camí culinari a la vora del mar, cuinant paella amb els pares.

"Després van venir els estudis a l'Escola d'Hostaleria de Cambrils i després de molts anys en què vaig arribar a ser Cap de cuina amb Sergi Arola he tornat a casa meva per fer una cuina basada sobretot en el respecte al producte: no tinc congelats, no tinc càmeres. Tot és fresc, del dia ".

Això sí, la volta al món culinari durant tants anys l'aplica intensament en la seva cuina que admet poques etiquetes. A la carta trobem des d'unes cocotxes amb pèsols i calls fins a un ceviche interpretat per la seva visió a la força mediterrània.

Igual de fresca que la seva cuina és la decoració del local. Color blanc dominant i fustes de to clar per complementar. Prestatgeries mínimes i neveres per a la guarda del vi situades al fons per aprofitar fins a l'últim metre disponible. Tot optimitzat i a la vista: bona part de la cuina que després de la petita barra permet observar el tràfec de jaquetes curtes en cuinar.

Sobre aquesta mateixa barra, la caricatura del cuiner adornada amb bigotis dalinians formats per forquilla i cullera declara l'admiració de Ferran Turó pel geni de l'Empordà. En el seu avantbraç el mateix dibuix tatuat, una declaració de principis impossible d'esborrar.

Arròs de gamba vermella
Un gran hit del local. Preparat amb arròs carnaroli, elaborin un fumet de gamba amb els caps del crustaci, ben intens. Hi couen la gramínia fins a deixar-melosa i sexy. Serveixen el plat amb un tàrtar de la carn de gamba al medi i la temperatura de l'arròs acaba amb delicadesa subtil la cocció exacta de l'animal.

-VIEIRES
FLAMEADAS, HUEVO, PRALINÉ DE PIÑÓN, JAMÓN DE BELLOTA I CHIPS DE PATATAS

-SUQUET DE PRIMAVERA

TARTAR MARINO CON CONFITADO DE ZANAHORIA Y CEBOLLA, VELO DE CERDO, PICATOSTES Y “SUQUET” DE MARISCO
Broda aquests plats amb elements liquids i sòlids, tenia un cebiche fa uns anys que també era antològic.

-LASAÑA DE ESPINACAS
A LA CATALANA, CON YEMA DE HUEVO DE CORRAL, PIMIENTA Y QUESO DE CABRA MONTBRÚ

Turbot al forn / a la beurre blanc (que li posa llimona confitada)

Cocció perfecta de la rodanxa gruixuda, sucosa i tendra del faisà del mar. Sobre la mateixa, una pluja de vegetals tallats en minúscula brunoise (tall cúbic d'entre 1 mm i 2 mm de costat). Producte, producte i després una mica de producte més.

A les postres trobem a Julia Perpinyà, que proposa una selecció de postres basada en la tradició i la frescor. Amb especial èxit per al Menjar Blanc (crema basada en la llet d'ametlla quallada i dolç), preparació històrica que es remunta fins a l'edat mitjana i que és també un símbol de la gastronomia local.

POSTRES

-SORBET DE GERDS, ESCUMA DE REMOLATXA I OLIVA NEGRA GARRAPINYADA

-XOCOLATA, CIRERA I VAINILLA

- POMA ROSTIDA, MASCARPONE I TOFFE