de ràdio days: LA YAYA AMELIA, canelons, canelons, canelons! La Fonda - Catalunya Ràdio

Els canelons clàssics de LA YAYA AMELIA

 A La Fonda de Catalunya Ràdio, hem recomanat el restaurant La Yaya Amelia, a Barcelona, a tocar de la Sagrada Familia. Un restaurant classicot amb sala classicota, servei old style i uns canelons sensacionals. En tenen de peus de porc, en tenen de clàssics i en tenen d'espinacs...que ves per on... no vem tastar! :D

Pots escoltar el programa sencer aquí, la secció comença aprox en el minut 5:


I aquí està el link a la web de Catalunya Ràdio:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-fonda/eixarcolant/audio/1156267/

Sensacional també la leche frita flambejada amb anisete en plena sala.
Aquí et deixo les notes que portava per a la gravació, sense redacció :P

La yaya amelia

c. De sardenya, 364, 08025 barcelona

restaurant familiar, van començar els pares del manuel silva i amelia garcia, actual propietari al 1976

Ell era de lugo i ella era aragonesa, es van conèixer a l'hostal llobregat on ella era cuinera. Van obrir la yaya amelia fa més de 50 anys.

A sala, en dani silva és el germà.

Cuina ultra - clàssica molt ben executada, sense cap veleitat d'autor. Tradició radical.

Zona sagrada familia, destaca perque es una zona complicada plena de turistada. I a la sala hi havia turistes,però menjen el nostre menjar tradicional ben fet.

 

Canelons espectaculars, amb un gust fantàstic, només porten carn de vedella i pollastre, no li posen porc. Beixamel fluida. Gran clàssic.

També fan canelons de peus de porc i canelons d'espinacs

 

Croquetes de cecina del bierzo (astorga) - fumat!

Especialistes també en bacallà (6 plats)

bacallà fregit amb romesco

bacallà amb orella de porc

bacallà amb all, gambes i pernil

rap amb múrgoles i crema de ceps.

Xai rostit desossat i servit com una mena de terrina sense lligar, molt bones patates al forn, tipus graten amb tall finet i formatge ratllat. També uns pebrotets fregits, tipus padrón

galta rostida

llenguado farcit de cabra de mar

postres: leche frita flambejada a la sala amb anís

crema catalana amb carquinyolis

Prunes a l'armagnac amb nata

maduixes gratinades amb gran marnier

 

de huleymantel: Dónde comer en Terrassa.

 

Article publicat a Huleymantel.com amb una tria de restaurants de Terrassa que m'han barrufat. Terrassa té una oferta gastronòmica variada i interessant. Val la pena apropar-s'hi!

https://www.huleymantel.com/barras-estrellas/donde-comer/donde-comer-en-terrassa_100999_102.html

Extracte de la peça:

Terrassa es una capital de potente pasado industrial y valioso patrimonio modernista. Su gastronomía es vibrante, dinámica y poco conocida fuera de la misma ciudad. Contar con un centro histórico peatonal, y por tanto paseable, ha permitido la creación de un espacio ciudadano amable y relajado. Este ecosistema urbano es un sustrato fértil donde arraigan restaurantes de cocina sólida, con un discurso ligado a la historia local, comprometidos con la proximidad y en una simbiosis permanente con la ciudad que los acoge. Te presentamos una selección de esta fertilidad, con algunos restaurantes de cocina autoral, otros con culinarias de mínima intervención, fogones literalmente metidos en el mercado, tapeo, bocatas y tabernas de cocina popular.

de Gastronosfera: ressenya del restaurant COMIDA CODAC

A Gastronosfera, la crònica d'un dels restaurants més singulars i diferents de Barcelona. El COMIDA CODAC, on en Miquel Coulibaly fa una proposta agosarada. Café para los muy cafeteros!

Pots llegir la ressenya complerta aquí:

https://www.gastronosfera.com/es/restaurantes/comida-codac


Comida Codac es un restaurante singular, sorprendente e inesperado. Miquel Coulibaly es el cocinero pensante detrás de esta cocina de concepción global. La propuesta y su intención se expande más allá de lo que simplemente llega a la mesa en cada plato. Cuenta con Miriam Lechuga y Asami Sano para formar un trío poderoso que deposita una dedicación y un mimo extremo a cada detalle.

Proponen un menú degustación, pero como cada plato se concibe no solo desde el sabor sino también desde una exigencia estética y formal han decidido llamar colección a cada uno de sus menús de temporada. Así, en estos meses estamos disfrutando de la colección de otoño con sabores y aromas de bosque, leñas, humedades e incluso fermentación. Sí, fermentación, porque la cocina de Miquel es una cocina arriesgada. No tiene reparos en pasearse por una paleta de sabores poco usual. Si buscas una cocina que no salga de la zona de confort, Comida Codac no es tu restaurante. Aquí vas a flipar en colores, que lo sepas, no sé si es una expresión muy académica pero la colección de Comida Codac Otoño es un locurón.

de Cata Mayor: El tortell de nata individual del Forn Gil (El Clot)

 

A Cata Mayor d' El Periodico, parlo de la feliç (molt feliç) idea de fer tortellets de nata individuals que l'Esther i en Gerard han tingut al Forn Gil, del barri del Clot.


El 'tortell' de nata es una institución cultural, una 'rauxa' golosa que a algunos nos sirve para culminar con una sonrisa el 'seny' laboral de la semana. Cuando está bien elaborado, el 'tortell' cruje 'hojaldradamente' con cierta sequedad mientras te acaricia las papilas con lascivia cremosa de nata. La combinación pide a gritos cierto descontrol, porque el necesario exceso de nata ha de desbordar el mordisco y terminar decorándonos las mejillas en prueba de la gastro-lujuria sucedida. Si esto no pasa, la fiesta es menos fiesta y los 'tortells' fracasan un poco, porque son pasteles y por tanto, creados para celebrar.

Podeu llegir la peça complerta aquí:
https://www.elperiodico.com/es/cata-mayor/20221207/forn-gil-tortell-individual-barcelona-79624911

de ràdio days: Restaurant Deliri, a La Fonda de Pep Nogué (Catalunya Ràdio)

A La Fonda de Catalunya Ràdio hem recomanat el restaurant DELIRI, on el cuiner David Morera proposa una cuina sofisticada, divertida i alegre. Sempre és complicada la tria dels adjectius per definir una cuina, qué és una cuina alegre? Doncs mira, a mi és una cuina que a través de clucades d'ull sorprenents i sabors nítids i naturals... a mí em produeix alegria i felicitat. Heh.

Pots escoltar la secció aquí a partir aprox. del minut 5:

I el programa també el tens a la web de Catalunya Ràdio:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-fonda/osona-pais-de-botifarres-i-herbes-aromatiques/audio/1155065/

Et deixo les notes sense redacció que tenia apuntades per a la gravació del programa :)

DELIRI – BARCELONA
C. de Còrsega, 242, 08036 Barcelona

TRES IDEES:

1- Es el restaurant de DAVID MORERA, cuiner jove que proposa una cuina de platillos per compartir.

2- La seva cuina és original i fresca, amb propostes imaginatives que són  una mica més que posar al día la tradició, sense arribar a ser el que s’enten com a clitxé de cuina creativa. Exemple: el rable de llebre ( que és el llom) amb salsa de rostit però acompanyat per remolatxa, orellanes i pinyons (clucaca catalana)

3- Es una cuina sofisticada, però el local és en certa manera informal. Platillos no gaire grans, la idea és tastar-ne varios i anar-los compartint.


ALGUNS PLATS:

TERRINA DE CABRIT AMB ALBERGÍNIA CREMADA . MERAVELLA, visualment es rodoneta i sembla un flam perque té la part de dal torrada i salsaca amb una salsa que sembla caramel. Carn desfilada, molt melosa. Hi posa puré de albergínies ‘cremades’ que posen toc fumat i figues amb brots de remolatxa.

ESCABETX DE BONITOL – amb els sabors del nostre escabetx, però agafant la idea de la presentació del ‘tiradito’, gairebé com un carpaccio. El suc de l’escabetx lleugerament lligat com si fos gairebé una salsa o crema, rodanxes de rabes i la pastanaga i ceba de l’escabetx en juliana per sobre. Queda a la vista com un rosetó gótic de colors sobre el plat negre.

ARRÓS DE GAMBA AMB CÓDIUM. Un arròs cremós i potent, cremós com un risotto però no per greixos sino que resulta lleuger i agradable. Al gust del crustaci se li afegeix la seva carn crua per sobre i els bastonets iodats de còdium.

PATATATES PUTERES – perque són picants- tallades molt toscament però amb una fritura perfecta i dues salses, una tipus alioli que no se si porta safrà i una vermella que a mi em recorda lleugerament al romesco.

CANELONS DE TRES CARNS  uns canelons gustossíssims tradicionals.

ENSALADILLA AMB POP, molt cremosa, diría que no passa per nevera aquesta patata i amb talls a rodanxes de la pota del  pop i piparres.

PEBROT ESCALIVAT A LA FLAMA AMB VERAT LAQUEJAT I SALSA TAPENADE

POSTRES:
PINYA, COCO I CÍTRICS – es com un guisat amb la pinya cuita en lámines i sopa de coco i citrics.
PASTÍS DE FORMATGE