A La Fonda de Catalunya Ràdio hem recomanat el restaurant DELIRI, on el cuiner David Morera proposa una cuina sofisticada, divertida i alegre. Sempre és complicada la tria dels adjectius per definir una cuina, qué és una cuina alegre? Doncs mira, a mi és una cuina que a través de clucades d'ull sorprenents i sabors nítids i naturals... a mí em produeix alegria i felicitat. Heh.
Pots escoltar la secció aquí a partir aprox. del minut 5:
I el programa també el tens a la web de Catalunya Ràdio:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-fonda/osona-pais-de-botifarres-i-herbes-aromatiques/audio/1155065/
Et deixo les notes sense redacció que tenia apuntades per a la gravació del programa :)
DELIRI – BARCELONA
C. de Còrsega, 242, 08036 Barcelona
TRES IDEES:
1- Es el restaurant de DAVID MORERA, cuiner jove que proposa una cuina de
platillos per compartir.
2- La seva cuina és original i fresca, amb propostes
imaginatives que són una mica més que
posar al día la tradició, sense arribar a ser el que s’enten com a clitxé de
cuina creativa. Exemple: el rable de llebre ( que és el llom) amb salsa de
rostit però acompanyat per remolatxa, orellanes i pinyons (clucaca catalana)
3- Es una cuina sofisticada, però el local és en certa manera informal.
Platillos no gaire grans, la idea és tastar-ne varios i anar-los compartint.
ALGUNS PLATS:
TERRINA DE CABRIT AMB ALBERGÍNIA CREMADA . MERAVELLA, visualment es rodoneta i sembla un flam perque té la part de dal torrada i salsaca amb una salsa que sembla caramel. Carn desfilada, molt melosa. Hi posa puré de albergínies ‘cremades’ que posen toc fumat i figues amb brots de remolatxa.
ESCABETX DE BONITOL – amb els sabors del nostre escabetx, però agafant la idea de la presentació del ‘tiradito’, gairebé com un carpaccio. El suc de l’escabetx lleugerament lligat com si fos gairebé una salsa o crema, rodanxes de rabes i la pastanaga i ceba de l’escabetx en juliana per sobre. Queda a la vista com un rosetó gótic de colors sobre el plat negre.
ARRÓS DE GAMBA AMB CÓDIUM. Un arròs cremós i potent, cremós com un risotto però no per greixos sino que resulta lleuger i agradable. Al gust del crustaci se li afegeix la seva carn crua per sobre i els bastonets iodats de còdium.
PATATATES PUTERES – perque són picants- tallades molt toscament però amb una fritura perfecta i dues salses, una tipus alioli que no se si porta safrà i una vermella que a mi em recorda lleugerament al romesco.
CANELONS DE TRES CARNS uns canelons gustossíssims tradicionals.
ENSALADILLA AMB POP, molt cremosa, diría que no passa per nevera aquesta patata i amb talls a rodanxes de la pota del pop i piparres.
PEBROT ESCALIVAT A LA FLAMA AMB VERAT LAQUEJAT I SALSA TAPENADE
POSTRES:
PINYA, COCO I CÍTRICS – es com un guisat amb la pinya cuita en lámines i sopa de coco i citrics.
PASTÍS DE FORMATGE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada